LA UNIÓ denuncia que la interprofessional Ailimpo i el Ministeri d’Agricultura es desentenen de la crisi dels productors de llima

0
143

Bona part de la collita de la varietat Fino segueix sense recol·lectar-se i ningú pren cap mesura com la plantejada per la nostra organització per a retirar del mercat 50.000 tones en la CV

La Unió Llauradora critica a la interprofessional Ailimpo i al Ministeri d’Agricultura per no prendre cap mesura excepcional per a pal·liar la crisi dels productors de llima en una campanya nefasta, amb bona part de la collita sense recol·lectar encara a la província d’Alacant.

La proposta de LA UNIÓ perquè s’habilitara una ajuda extraordinària per a retirar del mercat 50.ooo tones de la varietat de llima Fino que està en plena campanya de recol·lecció no ha tingut cap resposta. L’objectiu era descongestionar l’actual situació de paràlisi i de preus molt baixos per als llauradors que des de l’inici de campanya han descendit més d’un 39%. Es tractaria de pagar una quantitat de 0,18 euros per quilogram de llima als productors, estiguen o no en una Organització de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH), que és el cost de producció oficial encara que no s’actualitza des de l’any 2018, per a retirar del mercat eixe volum de llimes. El pressupost en la Comunitat Valenciana era de 9,5 milions d’euros, a pagar la meitat del mateix la Conselleria i l’altra meitat el Ministeri d’Agricultura.

El Ministeri d’Agricultura no ha dit res sobre aquest tema en una situació que es podria qualificar de “dontancredisme i com si no fora la cosa amb el seu departament quan parlem d’un cultiu molt important per a l’economia espanyola”.

Ailimpo tampoc ha intervingut quan una de les funcions de les interprofessionals és precisament actuar davant aquestes situacions i no sols per a la gestió de les campanyes de promoció. “Si no és capaç de donar la cara en una crisi com l’actual per a regular el mercat dins del termini i en la forma corresponent, no sabem per a què existeix”. Ailimpo, a més d’en les campanyes de promoció, té capacitat d’actuar davant crisi com promoure l’adopció de mesures per a regular l’oferta, d’acord amb el que es preveu en la normativa de competència nacional i comunitària; ordenar en cada campanya la data d’inici i finalització de recol·lecció de cadascuna de les varietats de llima i fins i tot revisar per a cada campanya els requisits de qualitat, classificació, calibrat, sobre la base dels estudis sobre aforaments i qualitats previstes, amb la intenció d’oferir els productes de màxima qualitat possible als consumidors, i regular de forma ordenada els destins a consum en fresc o a indústria, amb la intenció de maximitzar els preus rebuts pels llauradors. Malgrat això, és una interprofessional desapareguda en una de les pitjors campanyes dels últims anys.

L’única resposta ha sigut de la Conselleria d’Agricultura a un escrit remés pel secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, al conseller José Luis Aguirre, on es fa eco i és coneixedor de la situació del sector de la llima, però insisteix que “ha d’atindre’s a les mesures reguladores que acorden AILIMPO i el Ministeri d’Agricultura”.

El problema és que quan arriben les possibles mesures correctores-si ho fan- ja siga molt tard. LA UNIÓ ha quantificat ja en més de 26 milions d’euros les pèrdues per als productors alacantins de llima. Són per fruita que no podrà recol·lectar-se o per rebuig de fruita que hi ha en cambra i que hauria d’anar a indústria. El problema és que la indústria tira mà del rebuig que hi ha en magatzem i ja trasllada als productors que té fruita suficient i que no necessitarà comprar llima en camp. Per això tota aquella producció que en anys anteriors tenia una eixida via indústria pot quedar sense recollir-se. També ha detectat un augment dels retractes de compravenda que afectarien també els ingressos dels productors i que LA UNIÓ anirà denunciant quan tinga coneixement a l’Agència d’Informació i Control Alimentari (AICA). Preocupa la situació de la varietat Fino, però també la Verna, que serà la següent a recol·lectar-se, ja que ningú s’atreveix a aventurar com anirà la campanya d’aquesta altra varietat la recollida de la qual s’inicia en abril.

L’augment de collita en les zones productores, el descens en el consum, al costat de la importació de llima de tercers països, podria estar darrere d’aquesta situació atípica amb un mercat totalment parat. Quant a les importacions, les dades d’aquests primers mesos de campanya són molt reveladores. Durant els quatre primers mesos de la campanya 2023/24 (setembre a desembre) s’han importat per la UE27 un total 107.556 tones de llimes, la qual cosa suposa un repunt del 15,8% (+14.700 t) respecte a la campanya anterior. Solament el mes d’octubre les quantitats han sigut superiors als valors mitjans mensuals (+13,6%). Precisament les importacions deslleials de tercers països sense reciprocitat formen part del calendari de reivindicacions de LA UNIÓ en les protestes (demà a Castelló, el divendres a Alacant i dimecres vinent 21F a Madrid).

 

Deixar una resposta:

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí