Ahir dia 6, dia festiu per la Constitució Espanyola, em vaig acostar, 39 dies després de la catàstrofe, a la localitat de Paiporta, una de les localitats més castigades per la Dana.
En vaig trovar i comprovar la petjada deixada pel pas de la mort. Els carrers ja són transitables, però les vivendes planta baixa i comerços, en ruïna. Militars en missió de neteja, ONGS amb gent arribada de tota Espanya i estranger, netejant cases i baixos, així com reparant instal·lacions elèctriques o, lo que vinga bé, tot domèstic. Gent jove, arribada de tots els llocs del país, passaran tot el pont festiu netejant. Unió de dos ONGS, netejant l’auditori de la Societat Primitiva de Paiporta, la qual, s’ha quedat sense instruments algun, solament les butaques cobertes de fang i la imatge de Santa Cecilia. Infinitat de veïns, sense cap moble, aixó sí, reparant les seues portes que donen al carrer. Garatge subterrani comunitari, encara ple de fang fins al carrer, amb els cotxes en el interior, esperant que els lleven els gasos tòxics generats, per a després, traure el fang i veure si l’edifici pot aguantar. L’ONG del cuiner José Andrés, repartint caixes de Nadal a tots els que s’acosten al seu lloc de repartiment; he parlat amb un veí de Paiporta que estava arreplegant una caixa de nadal, ha perdut a la seua dona i filla, s’ha quedat sols,… tot això i moltíssimes coses més, estava ocorrent pels carrers de Paiporta, tot, en un dia que se celebrava la Constitució Espanyola, trenta-nou dies després de la catàstrofe.
Ah! havia de ser súper ràpid l’ajuda econòmica. Deien els polítics. Encara no han rebut cap.
Amb el següent reportatge, poden veure imatges i escoltar molts testimoniatges de voluntaris i afectats; sobretot, la situació esquinçadora del veí que ha perdut a la seua dona i filla.
ÁUDIO-PÒDCAST
VÍDEO-PÒDCAST
