Per l’agost de l’any 2014, em vaig acostar a casa de Rosita per a parlar amb ella i em contara de la seua llarga vida dins de la seua perruqueria. Ahir dimecres, dia 17 de juliol de 2024, va emprendre un viatge sense bitllet de tornada. Espere que continue sent com sempre; del seu pentinat, sí que estic segur que el portarà impecable.
Rosa Ribelles Escobí, popularment coneguda com a Rosita la Escobina, va nàixer a Faura en el carrer València. De professió perpètua, perruquera.
Tota una vida, des de l’edat dels 17 anys, fins a arribar a la seua jubilació, han sigut 48 anys de dedicació als cabells de les dones de les Valls. També va ser de les primeres perruqueres a tallar el pèl als hòmens.
Va ser de les poques jóvens emprenedores que van decidir anar a una acadèmia de perruqueria de la València capital, per a perfeccionar els seus coneixements. De Faura, cap a la capital, ja eixia ben preparada per les seues ties Fina Escobí i Carmen Escobí. Ben prompte li van donar l’alternativa a València.
L’any 1961, obri la seua perruqueria en el carrer València i, des de llavors, fins a la seua jubilació, pocs caps, sobretot de dona, se li han resistit a les seues mans. Quins pèls no han sigut enrotllats amb els seus «xufos» i, després, el cap ficat durant hores dins d’un eixugador que més be pareixia un casc d’astronauta?
Quan vaig arribar a la seua casa, m’estava esperant amb el seu pentinat, com no podia ser d’una altra manera, impecable, com sempre el protava. Qui ha vist alguna vegada a Rosita amb un pèl fora del seu lloc? Sembla ser que quan es ficava al llit a dormir, i possiblement per a altres coses també, col·locava el seu cap damunt de la mesita de nit. Quan s’alçava, s’el tornava a col·locar.
Gràcies Rosita per tota la teua dedicació, durant tota una vida, a cuidar la imatge de veïnes i veïns de les Valls.
Descansa en pau.
ENTREVISTA
