El divendres vaig rebre una trucada de telèfon en la qual, em comunicaven que a Benavites havia arribat un vaixell de grans dimensions. Sabia que un trenet puja de Canet a Benavites per a veure la Torre, ara un vaixell? Com em podia resistir a tal esdeveniment? Allí em vaig anar i la sorpresa va ser monumental, un vaixell de 16 metres d’eslora i 6,50 metres, de pal, suportant una bandera, i no una qualsevol, la dels pirates, del Carib no vaig pensar que vingueren, per aquests territoris terrestres, també hi ha molts.
Enfront del col·legi escolar de Benavites estava amarrat amb les veles recollides i sense tripulants, estarien veient la torre, només un guacamai que et deia, “passar, passar”. El vaixell estava lliure per a poder entrar i passejar-te per dins, així poder observar totes les curiositats i peculiaritats pirates que podien portar i, fins i tot, els canons, els podies utilitzar.
Vaig a les 20 hores, per a veure si hi ha senyals de vida en el vaixell i poder parlar amb el capità pirata. Continuava sense tripulants i, el guacamai, tampoc estava. Però si un canvi important, les veles estaven desplegades, possiblement, pensaven a eixir a alta mar. Però, on estava la tripulació?
M’endinse al poble, per fi, els tripulants veig, majoritàriament xiquets. Tots en el Casino de Benavites estaven, donant-se un festí, abans d’eixir a la recerca d’un altre port.
Amb una puntualitat suïssa, a les 22 hores, el vaixell pirata inicia la seua nova marxa pels grans oceans a la recerca de nous objectius. Una cosa impressionant ocorreix, tots els tripulants es queden en terra, però el vaixell ix del port de Benavites. Qui ho dirigeix? pregunte. Allà al lluny, apareix una veu ronca que respon –jo només, soc suficient; era el guacamai.
La falla “El vaixell pirata” ha sigut construït per tres enginyers navals de xerrac, dos professors, i un veí pare d’alumne, del col·legi Sant Vicent de Benavites. Tot un any treballant, al pati del col·legi, per a realitzar tot l’esquelet del vaixell, completament de fusta i, posteriorment, cada alumne ha col·laborat col·locant les finestres, portes, pintar el vaixell,… en definitiva, tot el col·legi ha participat.
Com les normes diuen, els artistes fallers, prompte es reuniràn per a decidir quin projecte iniciar dels dos o tres que tenen sobre la taula, al més prompte possible, volen superar l’últim monument i estan amb moltes ganes.
Les grans dimensions de la falla, requeria precaucions per a la cremà, ha sigut tot perfecte. De dalt a baix, ha cremat lentament fins a caure la bandera pirata que estava en tot l’alt del pal. Ah! dir que el guacamai va aguantar com un bon capità, però sense plomes va quedar al final.
Important quantitat de veïns s’han acostat al moll per a acomiadar la marxa del vaixell. Els xiquets no volien que marxara però, amb la il·lusió que en l’any vinent, tornarà un altre monument espectacular, on ja està formant part d’una tradició a Benavites.
Amb la col·laboració de tots els professors, alumnes, pares d’alumnes i Ajuntament, ha sigut possible que Benavites tinguera falla.
A continuació podran veure un xicotet vídeo, on veuran la construcció i cremà del vaixell.
