Els passats dies 15, 16 i 17 de juny, la regidoría de Cultura de Benifairó de les Valls, ens va presentar una exposició, per a recordar-nos de la situació del conflicte del Sàhara, des de fa més de 50 anys.
A continuació poden escoltar a Rodri, promotor de l’exposició; Adela Alba, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Benifairó; Juanvi, artista dels treballs exposats i a Joan Badenes, psicòleg. Així com veure imatges del Sàhara.
El conflicte del Sàhara Occidental no pot entendre’s sense el paper d’Espanya. La colonització espanyola, iniciada a la fi del segle XIX, va ser tardana, defensiva i marcada per la debilitat d’una metròpoli en decadència. Madrid no va arribar al Sàhara per a transformar-ho, sinó per a assegurar la seua rereguarda atlàntica i evitar que altres potències europees s’aproximaren a Canàries.
Durant dècades, la presència espanyola va ser superficial i concentrada en la costa. L’interior del territori no va ser plenament ocupat fins a 1934, i la capital administrativa, Al-Aaiun, no es va fundar fins a 1938.
Espanya va governar el Sàhara mitjançant una política de cooptació de les elits tribals, comprant estabilitat a canvi de prebendes, sense alterar substancialment les estructures socials existents. Este model va permetre mantindre el control sense una repressió sistemàtica; fins que va deixar de funcionar.
En els anys cinquanta i seixanta, el context internacional va canviar. L’onada de descolonització africana, l’auge del panarabisme i el precedent algerià van afavorir l’emergència d’un nacionalisme sahrauí modern, que ja no s’articulava en clau tribal, sinó política.
PER A CONTINUAR LLEGINT PUNXAR ACÍ.
