El passat cap de setmana, del 22 al 25 de maig, va tindre lloc, a la ciutat de Saragossa, la fase d’ascens de bàsquet de Tercera FEB a Segon FEB. En ella participaven el CB Torrent i el CB Vila-real. Volia viure l’experiència de la festa del bàsquet en una sempre emocionant fase d’ascens. Vaig aprofitar la conjuntura per a veure a la meua amiga Eli, la qual, em va fer d’amfitriona, així com de guia per Saragossa. Gràcies.
La fase d’ascens va resultar fatal, els dos equips eliminats. Però sí, vaig gaudir d’uns bons passejos pels carrers de Saragossa, veure les ruïnes de l’immens teatre romà que va ser i, com no, de la gastronomia. Especialment, dels pastissos de la casa FANTOBA, pastisseria fundada l’any 1856. La Verge, la vaig veure, però dir que em va agradar molt el mantó de la Verge, pastís de la casa FANTOBA.
Ja sabem que la bicicleta està en auge, també a la ciutat de Saragossa. De les 130 estacions de bicicletes que existixen actualment, està previst que l’any vinent passen a les 270, més del doble.
A continuació poden veure un xicotet vídeo.
El Teatre Romà de Saragossa va ser un dels majors de tota la Hispània Romana. La seua capacitat per a 6.000 espectadors en una urbs d’uns 18.000 habitants ens assenyala la importància que els espectacles van tindre en el món romà. Encara que probablement el solar es va reservar ja des de la fundació de Caesaraugusta, va ser edificat en època de Tiberi (14-37 d. C.) i finalitzat en època de Claudio (41-54 d. C.), seguint el model del Teatre Marcelo de Roma.
La seua estructura, formada per anells concèntrics reforçats per murs radials, està construïda en aglomerat de formigó de calç i cant i recoberta amb plaques de pedra calcària. Al no donar suport a la seua graderia en cap pujol, es va crear un sistema de galeries voltades que permet la circulació interior. Destaca per ser l’únic teatre hispanorromano amb una fossa sota l’escenari que permetia l’accés dels actors en uns certs moments de l’obra. Conserva bona part de les seues estructures, com la cavea, la orchestra, el balteus, hyposcenium, la cripta i els espais entre els murs radials de la cavea, malgrat haver sigut reutilitzat per diverses cultures posteriorment.
L’època de major esplendor correspon a les dinasties Julio-Claudia i Flavia (segle I d. C.), però en el segle III d. C. és abandonat com a edifici d’espectacles, és espoliat i les seues ruïnes es reaprofiten com a fonaments de vivendes islàmiques, cristianes i jueves, i fins i tot apareixen restes d’una necròpoli visigótica, romanent el teatre ocult sota l’urbanisme de la ciutat.
Va ser redescobert en 1972, quan un veí va alertar a la premsa de l’existència de restes arqueològiques en una obra en construcció. En 2003 es va inaugurar el Museu, mentres es continua la labor arqueològica i d’investigació. El teatre és visitable, sota una estructura que ens dona una idea de l’envergadura que va poder tindre en l’època en la qual va ser un dels monuments més importants i populars de Caesaraugusta.
