Divendres passat, dia 16 de maig de 2025, Ricard Chulià va presentar en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Faura, el seu llibre «País Valencià Eixida d’emergència». Però abans va passar pels micròfons de la Finestra Ràdio, per a entrevistar-ho i que ens indicara on està l’eixida d’emergència. Pensava que el llibre estava en la seua segona edició, però no, acaba d’iniciar la tercera.
Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l’Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfectament amb nosaltres: som la Florida mediterrània. Ens hi conformem? Pertànyer a Espanya ens perjudica seriosament la salut i no és un bon negoci. Ara bé, no és tampoc una maledicció atàvica: si fóssem un Estat independent, viuríem millor. Així de simple. I així de complicat. Així d’utòpic? Contra la frustració i la impotència d’una autonomia escanyada i contra la nova Espanya eterna que cavalca envalentida al crit d’«a por ellos», aquests papers proposen agafar l’eixida d’emergència per a bastir un projecte sòlid per a un futur millor.
PÒDCAST-ÁUDIO
PÒDCAST-VÍDEO
Ricard Chulià (Torrent, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència. Observa i analitza l’actualitat des de mitjans com els diaris La Veu del País Valencià i El Punt-Avui o la revista Saó, entre d’altres. Així mateix, intenta incidir en aquesta actualitat i transformar-la des de la militància política en l’esquerra valencianista.
