Introducció.
En aquest article tractarem les innovacions en matèria de transports de persones a mitjan del segle XVIII i XIX a Almenara. És l’època de l’ús de les diligències per les carreteres i els ferrocarrils. Innovacions que canviaren la vida dels Almenarencs i, va ser fonamental per el desenvolupament de la industria i l’agricultura de la comarques valencianes. Aquestes innovacions, es produïren en una època plena de canvis socials i avantatges que afavoriren el desenvolupament del capitalisme i liberalisme a Espanya, és el cas de: la desamortització dels bens eclesiàstics, la supressió del delme i l’abolició de senyorius1, etc. Durant el segle XVIII, la Corona deixa de veure la utilitat dels camins solament, per a determinats esdeveniments: com les necessitats bèl·liques o jornades regies… per a concebre’ls com premissa indispensable de la centralització administrativa, del desenvolupament dels transports de notícies, convertits en una renta monopolitzada per el tresor i del progrés econòmic i cultural general. Aleshores, es va invertir en la realització d’obres camineres concebudes de manera radicalment distinta respecte al passat. Arran de la creació de la Superintendència General de Correus, en 1716 i la incorporació de la posta a la Corona, va començar a configurar-se una autèntica política de comunicacions, que va permetre l’inici del transport fluid de les notícies i en poc de temps, comencen a usar-se aquestes millores en el transport de persones.
La Diligència a Almenara.
El transport regular de viatgers comença a desenvolupar-se gradualment en Espanya des de finals del segle XVIII. El primer servei públic de cotxes, conegut com cotxes de diligència es va establir a Almenara el 19 de maig de 1771. La concessió es va atorgar a una empresa catalana amb la condició que en 21 dies feren el recorregut de Barcelona per Madrid a Cadis. El preu del passatge es va fitxar en quatre reals per llegua en el trajecte de Barcelona a Madrid i en cinc, per al de Madrid a Cadis2. En els primers moments aquest transport, es contractat únicament per les classes socials més altes per als seus desplaçaments, amb el temps es va generalitzar. En la dècada de 1840 aconsegueix el seu màxim apogeu així com, els llibres dels viatgers3.
Aquest servei de transport públic requeria d’unes infraestructures optimes per al seu funcionament: manteniment del bon estat de les carreteres, senyalitzacions amb llegues de tot el recorregut, i us del sistema de postes i hostals, per a mudar cavalls i el descans de passatgers.
L’arribada de la diligència va comportar la instal·lació i adequació d’aquestes infraestructures en el municipi. L’any 17694 es disposen pedres de llegua5 en el terme d’Almenara, per a senyalitzar el trajecte que anava a fer la diligència. Aquestes pedres es col·locaven en les vores de la carretera, eren pilons alts de pedra, pilastres quadrades amb la numeració corresponent6. Luís Cebriàn Mezquita descriu que hi havia un piló de llegua uns quants metres abans d’arribar a l’angle de la pared de l’hort de l’entrada d’Almenara des de Sagunt. Ubicat en la zona dreta del camí, des del punt de vista del que arribava. Aquest a l’entrada del poble, era de dos vares d’alçada, quadrangular però amb els cantons redons, amb base en forma de pedestal un poc més ampla i amb lletres esculpides en buit, que marcaven el número de la llegua.
L’Ajuntament d’Almenara destinava tots els anys diners per al manteniments dels camins, pilons etc., amb contribucions d’impostos de la vila. L’any 1853, va acordar destinar els ingressos de l’arrendament de la romana (pesos i mesures) en les obres públiques necessàries per el manteniment de camins7. Els encarregats dels camins eren els peons caminers, aquest seguien les Ordenances Reials del Caminer Reial i s’encarregaven que els camins reials estigueren ben cuidats i es multava a aquells que obstaculitzaven o feien malbé el camí. L’any 1876 es documenta una causa en el consell de la vila d’Almenara contra el veí Ignacio Ferrer, veí de Faura, per haver deixat caure «una porció de aigua i un pegàs de terra» annex a la rasa del Camí Reial. No obstant, en les Ordenances del Caminer Reial no hi havia cap capítol que fera menció per a què el peó caminer poguera denunciar a aquest veí. Encara i tot, el consell ho va considerar un assumpte important que afectava al be comú8.
Un precedent de la diligència va ser la diligència correu, aquest solament transportava la valisa de les cartes. En el seu pas per el municipi, l’Ajuntament tenia obligació d’encarregar a dos o tres homes la seua custòdia en un tram assignat9. En teoria aquests veïns, havien d’escoltar a cavall la diligència correu fins a Nules (si passava en direcció Barcelona) o fins a Sagunt (si anava direcció a València), segons la direcció del cotxe. Remarque el terme en teoria, perquè l’any 1792 l’Ajuntament d’Almenara va recórrer a l’Audiència de Castelló per sol·licitar que els Ajuntament de La Llosa, Xilxes, Benicalaf i Faura contribuïren en la custòdia de la diligència correu. Una de les causes més destacades era que els veïns no disposaven de cavalls per aquest servei de custòdia i havien de realitzar el trajecte a peu. Per tant, el camí es feia molt pesat per les llargues distàncies que havien de recórrer. Fins a Nules (segons cita el document) eren de dos llegues i fins a Sagunt aproximadament, dos hores. Junt açò, en el recurs afegien que a més d’aquest reial servei, la vila d’Almenara havia de contribuir també, en els transits de tropa, contribució de bagatges a la mateixa i passatge de presos. Tot açò, a causa de la seua ubicació estratègica en el camí Reial, a 5 llegues de València i 4 de Castelló. Per minorar feines, sol·licitaven la contribució dels veïns de La Llosa i Xilxes a l’arribar als seus termes divisoris i amb Benicalaf, a l’altura del molló del cap de terme i aquests, amb els de Faura a la Creu de la Victòria. D’aquesta forma, rebrien uns dels altres als conductors fins a deixar-los dins de la vila de Morvedre. Així, cada poble contribuiria un quart i mig per a complir el reial servei. Finalment, la Reial Audiència va acordar que dos veïns d’Almenara escoltaren el correu fins Xilxes i els veïns d’aquest, fins a Nules i en direcció a València, fins el molló del seu terme (dels Quatre Bisbats), on havien d’esperar els veïns de Benicalaf per conduir-la a Morvedre10.
