Amb retard em vaig dirigir a la celebració del dia de la dona a Benavites i, les circumstàncies així van ser: Ja de camí a Benavites, i pels carrers de Benifairó, vaig coincidir amb un enterrament d’una dona. Jo anava a una festa de la dona. Agredolç em vaig sentir, però la vida és així.
L’Ajuntament havia organitzat, per a la celebració del dia de la dona, un berenar com es va fer l’any passat. Però, en l’últim moment, Càrites Les Valls comunica a l’Ajuntament que també havien organitzat un acte per al mateix dia a Benavites. Per a evitar contraprogramacions, s’opta per unir els dos actes.
- Missa.
- Xarrada, en el Saló de Plens de l’Ajuntament, per voluntàries de Mans Unides, sobre la situació dramàtica de la dona en el tercer món.
- Berenar a la sala Multiusos de l’Ajuntament.
El retard de la meua arribada va fer que arribara en el moment just del berenar. Ja es va encarregar el forn de La Nostra Senyora dels Àngels perquè les taules relluïren de coques de tomaca, de ceba, de poma, d’anou, entrepans,… en definitiva, de tots els colors i gustos.
Al voltant de les 140 dones, la gran majoria de Benavites, la resta dels pobles de les Valls, encara que faltava representació d’un. 4 comensals més havien, dones no eren, entre ells, el capellà i jo. Allí es va gaudir del berenar, també es varen intercanviar tertúlies, sempre riques elles, existeix una frase popular que diu «la meitat parla de l’altra meitat». Ací està la riquesa de la bona convivència.
A continuació poden veure un xicotet àlbum de fotos, però he de dir, que ha sigut una sessió fotogràfica complicada de realitzar, cada objectiu a fotografiar, tres o quatre vegades l’he tengut que repetir, totes em demanaven, o menys anys, o més boniques. Complicat ho tenia, encara es resisteixen a adonar-se que totes estan boniquíssimes.
Punxar les dues fletxes paral·leles i veureu les fotos d’una grandària superior.
