Ha plogut i els rius subterranis van a rebossar. La font de Quart, està contenta, està feliç i plena de vida.
Es pot comprovar en les imatges els nivells. Els ullals, com feia temps. Sense parpellejar, eixint aigua a cabals.
L’aigua apareix bruta, no és símptoma de brutícia, tot el contrari, és símptoma de frescor.
L’eixida de l’aigua pels canals, amb magnificència. El mateix pel canal d’eixida de nivell que per la comporta.
Però no tot són alegries, la vegetació de la font s’està fent vella, concretament, els pins.
En aquestes últimes pluges, dos pins, no han pogut resistir el seu gran pes, per la seua edat i grandària, i, lamentablement, han torçat el seu genoll per a morir. Cercaven l’aigua com si volgueren ser beneïts. Un, ho va aconseguir. L’altre, es va quedar en l’intent, a pocs metres.
No solament nosaltres estem tristos per perdre a dos pins, de molts anys, entre nosaltres. També, i crec que més, els seus habitants i companyes, els esquirols.
ÀLBUM DE FOTOS
