Carme Rosario Torrejón /Doctora en Història de l’Art
Fa uns anys van descriure la iconografia de l’escut de la casa d’en Jou, situada al carrer del mateix nom. En aquella ocasió apuntàvem l’origen d’aquesta nissaga, la qual està documentada en Perpinyà, Sort i Olot amb les seues variants corresponents pel que respecta als emblemes heràldics representats. Recentment, han aparegut nous estudis que intenten aprofundir en la iconografia de l’escut en qüestió relacionant-lo amb els personatges que habitaren a Sagunt amb el cognom Jou o Anjou, apuntant, per tant, que aquest escut no es correspondria amb els Jou sinó amb els Anjou. Açò no és, certament, així.
PODCAST
L’escut de Morvedre es compon d’un fons en azur (blau), amb una faixa d’or acompanyada d’una àguila en sable i plata (negre i gris) i tres estreles d’or en la part inferior. Després incorpora sis jous, fent referència al seu nom. El què ha fet pensar que l’escut presente les armes dels Anjou és que s’esculpeix el lambeu de tres pendents en la part superior dreta de la dinastia Anjou de Sicília i la creu del Regne de Jerusalem de la primera casa Anjou. Però, cal atendre que aquest escut no pot ser, de cap manera l’heràldica d’un descendent dels Anjou. Cap Anjou porta, en les seues armes, la faixa d’or i les estreles que tenen ací els Jou. El que és més probable, com tantes vegades s’ha provat en recents estudis sobre els llinatges d’època moderna, és que els Jou, aprofitant la semblança del seu nom, així com per una acció deliberada per créixer socialment, unint-se a les principals cases de la ciutat, adoptaren part de les armes dels Anjou.
Com no hi havia una legislació sobre canvi de cognoms, els hàbits imperants possibilitaren l’ús canviant dels cognoms, com deia Enrique Soria (Soria, E. “Tomando nombres ajenos. La usurpación de apellidos como estrategia de ascenso social…”). En aqueix sentit, el que es feia és que es recorria a l’adopció de noms de famílies de reconegut prestigi per identificar el seu cognom amb aquest. És clar, l’adopció no es realitzava amb algun llinatge de menor importància, sinó de l’alta noblesa o de llinatges d’arrelam. Açò, és el que pensem va ocórrer a Sagunt en temps de Jeroni Jou/Anjou, qui va viure al segle XVII.
Segons Chabret, en el seu Nomenclator, el cognom Jou era com deien vulgarment als Anjou als inicis del segle XVII, però referint-se segurament al cognom original de la família, ja que tal com transcriu en la partida de naixement de Tomàs Anjou diu: Hijo de Francisco Jou era Jerónimo Jou, que habitó en dicha casa gran parte del siglo XVII, el cual fue padre de Tomás Jou, nacido en Sagunto en 21 de diciembre de 1623 […] que tomó el hábito en la Cartuja de Val de Cristo (Chabret, A, Nomenclator).
Ací Chabret encara el nomenava Jou perquè, de fet ho era. Molts historiadors han advertit que la mateixa família utilitza els dos cognoms indistintament, a conseqüència d’una mala traducció del nom, però no mencionen la possible adopció deliberada del cognom Anjou. La mutació del cognom es va produir amb Jeroni Jou, fill de Francesc Jou, el qual, en el mateix llibre de les Rendes Adventícies de 1633 a 1667, de l’Arxiu eclesiàstic de Santa Maria, apareix amb el nom de Jeroni Jou en 1635, però, des de 1653 ho fa com a Jeroni Anjou. Estem segurs que es tracta de la mateixa persona, ja que en una de les entrades del mateix llibre es diu que aquest Jeroni Anjou està casat amb Isabel Joana Galindo, pares, tots dos, de Tomàs Anjou. Aquest matrimoni concorda amb el transcrit per Chabret amb motiu del naixement del seu fill Tomàs, on apareixen el nom de Jeroni Jou (Anjou) amb Isabel Joana Galindo.
Ara bé, perquè els Jou volgueren allunyar-se del seu antic cognom és un fet que encara se’ns escapa, però és molt probable que ho feren per poder emparentar amb les famílies de reconegut prestigi de la ciutat.
