A les 13 hores del dissabte, dia 1 de desembre, vaig iniciar el passeig fins a arribar al Multiusos per a veure com les calderes es preparaven. Res més eixir, en ple carrer Major, aparcada estava la xurrería, primer senyal que rebia de la fira, estava a hores d’ella.
El Multiusos estava entre taules i cadires, esperant rebre la calor de la caldera i dels veïns comensals. De la part posterior, t’arribava un fum ple d’olors que et feia sospitar que el paladar anava a gaudir.
Ací estava el mestre, el cuiner de Benavites, Javier Palasí i la seua quadrilla preparant quatre calderes per a set-centes racions. Tot havia d’estar a punt per a les 14 hores, així va ser, puntual. Els que volien ser els primers, a les 13’30 hores, en cua es van posar.
A poc a poc, els festers van repartir totes les racions als quals portaven el seu tiket i la seua cassola; sobre les quatre-centes per a menjar en germanor en el Multiusos i, la resta, per a portar.
Abans de començar a dinar, rifa de dos menjars en el Restaurant El Gat Negre i, en finalitzar de dinar, Bingo popular i cafenet per a reposar la caldera.
Goig donava el pavelló de comprovar, fins a on pot fer un plat de caldera per a reunir tants veïns i amics. Els primers que van agafar la seua ració, ràpidament es van posar a menjar, por hiava que es gelara, però no, repetien i continuava calenta.
El meu plat de caldera estava situat en la mateixa taula del capellà Guillermo Carrasco. Ja em van informar que la caldera estava molt bona, però el capellà no arribava, ens havíem d’esperar. A més, algú havia de beneir la taula, qui millor que ell. No em preocupava que tardara per si es gelaba, més aviat per l’arròs que xuplava el caldo i s’estava fent molt espés. Al final, comencem sense ell. Em vaig menjar dos plats, un amb caldo i l’altre espés, però sense beneir. Per fi, va arribar Guillermo, es va menjar la seua caldera, ja espessa, i compartirem dolços amb el nostre amic Miguel Badenes i més gent.
Entretant l’Orquestra Vertigo estava calfant i provant perquè iniciara el ball a les 17 hores. Aquestes probaturas provocaven que la gent més major començara a recollir les seues bosses amb els seus sobrants de rebosteria que portaven de casa.
Comença el ball, comença la marxa i comença a arribar gent, pràcticament tots joves, molt joves. Durant la caldera podríem ser uns quatre-cents, durant el ball, més del doble. Entraven, eixien, tornaven a entrar, un flux de gent espectacular i, sempre, amb un got a la mà.
Santa Bàrbara a prop estava, caldera segur volia menjar, ballar m’atrevisc a dir que també. El cementeri, tranquil continuava, però, segur estic que aquesta nova idea els ha agradat, a més de flors, volen música.
Volen que es repetisca LA CALDERA I EL BALL DE LA FIRA.
REPORTATGE DE LA CALDERA
