Vicentica Gaspar Gil, va nàixer l’any 1944 en Benifairó de les Valls.
El seu pare va nàixer a Faura. Als 8 anys d’edat es va anar a viure a Benifairó. La seua mare era de Benifairó.
El matrimoni tenia una carnisseria. Van tindre dos fills i dues filles. Abans de tindre a aquests quatre fills, va nàixer una xiqueta que prompte va morir. Arran d’açò, la seua mare no volia tindre més fills, va agafar por però, Dº Rogelio, el metge, la va animar i van tindre els quatre.
Els seus pares van ser com un rellotge, cada dos anys tenien un fill. Pot ser que es van oblidar de donar-li corda al rellotge i, als 7 anys, va vindre Ramón.
Tica, va ser la segona dels quatre fills. Bé prompte es va posar a treballar en la carnisseria amb tota la família. Se sentia feliç.
ENTREVISTA EN VÍDEO
Va arribar l’edat d’eixir als balls. Per aquella època no podia anar molt lluny. A ballar anava al cafè La Mutual de Benifairó, a 200 metres de la seua casa. Normes: ben ràpid a casa, amb el màxim, les 12 de la nit.
En el ball tampoc podia fer molts pinets, el seu pare era el president del cafè, estava controlada dins i fora de casa.
En un ball de tants va començar a parlar amb Paco «El Ferrer». Ja ho coneixia, era amic del seu germà Paco. En la pista de ball, es va trencar el gel.
Van començar a eixir junts i, a l’any i un poc més, en el cinema Pallares de Benifairó, veient una pel·lícula de Sant Valentí, Paco li va dir a Tica que la volia i ser nuvi d’ella. Tica, que estava ansiosa esperant escoltar aquesta declaració, li va dir que sí, sense titubejar. Paco tenia 19 anys i Tica 16.
Van haver de passar fins a tres anys de festeig per a poder entrar Paco a casa de Tica. L’oncle Paco “El Monero”, el seu sogre, no volia nuvis a casa, la filla era molt jove.
Tica li va dir al seu pare que Paco volia parlar amb ell. Tots els seus germans van escoltar la conversa i es van plantar, dins del menjador, com fent imaginària esperant al fet que vinguera Paco. Ella els enviava a dormir. Us imagineu el que van fer eh?
Va arribar Paco, amb la seua altura imponent, camisa blanca, corbata i pantalons vaquers. El silenci es va fer sentir en tot el menjador. El “Oncle Monero” va donar el seu vistiplau. Segur tenia tota la informació necessària de Paco.
Quan ell tenia 25 i ella 22 anys, es van casar. Havien de quedar-se a viure en Benifairó però, la casa no estava acabada i, per circumstàncies familiars de Paco, es van casar abans del previst i es van vindre a viure a Faura.
Al mig any, el pare de Tica, li va dir que li acabava la casa de Benifairó, volia a la seua filla prop. La filla li va respondre que es trobava bé i feliç a Faura i volia seguir.
Tica, seguia treballant en la carnisseria. A l’any i poc va nàixer el seu primer fill Franjo i, als 3 posteriors, v a vindre Vian.
Quan Paco, el seu marit, complia anys, se celebrava un menjar familiar a casa del’oncle Monero. Paco anava a complir els 50 anys. En el mateix dia que s’havia de celebrar el menjar, es va anar amb el seu sogre a caçar. L’oncle Monero li va dir a la seua filla, prepara-ho tot que a mig dia estem a casa, ah! el pastís també.
Van arribar a punt per al menjar. Tota la família de Tica, pares, germans i fills, allí estaven per a celebrar-ho. Arriba l’hora de prendre cafè i Paco li diu a la dona, xata, així li’l deia, no vull cafè, em fa mal la panxa. L’oncle Monero comenta –tot el matí s’està queixant de l’estómac, alguna cosa li passarà.
Als pocs dies, van ser al metge. Diagnòstic, càncer de pàncrees. Als dos mesos va morir Paco “El Ferrer”.
Tica, ho segueix volent. Tica, amb els seus fills, les seues nétes i nores, actualment, és feliç.
L’entrevista a Tica, i la seua publicació, va ser el 6 de març de 2017, doncs bé, dimecres passat va prendre el seu últim café amb les seues amigues en el bar de la Canaleta però, no suficient amb això, després de 53 anys prenent la fresca al carrer Major de Faura, ha decidit anar a la recerca de Paco, el seu marit.
Tica, 53 anys de veïns, no solament de poble, tan sols 20 metres ens separava la casa del ferrer amb la casa del barber. Descansa en pau.
Tica, amb les seues amigues, damunt d’un carro, en les vaques de les festes de Benifairó
