Marga Carrascosa Bernat, nascuda a Almassora l’any 1953 i veïna, tota la vida, de Faura.
El seu pare era de Faura i la seua mare d’Almassora. Per aquells temps, dones i homens de les Valls, anaven a treballar a Alzira per a fer la temporada de taronges, en els magatzems. El mateix feien dones i homes d’Almassora. Allí es van conèixer, es van fer nuvis i, a Almassora, es van casar.
Es van vindre a viure a Faura i com, a casa de la seua àvia, hi havia molta gent es van posar a viure en una casa, del carrer Santa Bàrbara, a cuidar a una dona, molt major, amb la condició que després, la casa, seria per a ells. Van començar dormint sota l’escala.
La mare de Marga es va quedar embarassada i va tindre un fill. Als tres mesos de vida, es va morir. El seu pare no va arribar a conèixer-ho, estava en la guerra. Quan va arribar a casa li van explicar el que va passar a més, se li semblava molt. La tristesa ho va embargar i no volia tindre més fills.
La seua mare, sí volia tindre més fills. La seua il·lusió, dues filles i dos fills. Es va complir la seua il·lusió i va tindre el que desitjava. Marga va ser la més xicoteta de tots.
Els dos fills i les dues filles, van nàixer a Almassora. La seua mare preferia anar a parir a casa dels seus pares i germanes.
Marga va nàixer a casa d’una tia seua. La seua mare es va posar de part i criden al metge. Arriba el metge i imparteix instruccions als familiars per a iniciar el part. La comare es fica al llit, un llit arrimat a la paret. Marga trau el cap de la seua mare. Quan, el metge, intenta iniciar el següent pas diu: -no estic còmode, -no puc treballar bé amb el llit apegat a la paret, -millor portar-la a la taula del menjador.
El metge i familiars, agafen a la comare i la porten en braços al menjador. La distància era curta, però prou perquè Marga, amagara el cap dins de la seua mare. El metge va haver d’anestesiar a la seua mare i va tornar a iniciar el part però, Marga, no eixia de cap manera. Com si haguera donat la volta, el cap no estava, estaven els peus.
El metge, amb moltes dificultats, comença a traure-la pels peus. Li trenca el maluc i la cama per diversos llocs, un desastre.
Va nàixer amb 6 kgs de pes i, al mes, només pesava 1 kg. Es passava el dia plorant, el dolor tan fort no li permetia menjar. La van tindre 6 mesos enguixada i quan li van llevar l’escaiola, estava engarrotada.
Els metges, de la Seguretat Social, deien que Marga va nàixer amb problemes mentals. Els seus pares van voler contrastar el diagnòstic i la van portar a un metge de pagament. El metge, la va agafar i la va deixar en el sòl, li va tirar un caramel, Marga va ser a per ell. A uns metres li va deixar una nina, va anar a cercar-la per a jugar. Conclusió, Marga tenia tot el coneixement. Només són problemes físics.
Als 6 anys d’edat, va començar a caminar i començar a anar a escola. Li van aconsellar, als seus pares, que fóra al col·legi de Faura. Era important per a ella estar tots els dies amb les seues amigues i veïns de Faura per a no perdre la calor i afecte de tots.
El col·legi estava en les plantes superiors del local d’UGT Faura. Les seues amigues: les germanes, Isabel i Amparo Martín, Mª Ángeles Mesa, Minerva Gallego,… l’agafaven als seus muscles i la pujaven. També, per pasqua, la portaven per la muntanya, a la fon de Quart,… a menjarse la mona i, fins i tot, li ajudaven a saltar la corda. Li van ajudar a aconseguir caminar.
Quan havia d’escriure, ho feia dreta. Pot controlar millor la seua mà que estant asseguda. Una sola professora la va rebutjar, Dª Amparo. No la volia en la seua classe.
No podia parlar, dificultats per a menjar, li queia la bava, queia al sòl,… amb molta força de voluntat, s’ha alçat de totes les situacions, i ha millorat el seu estat.
Ha fet, i segueix fent, natació, ioga, gimnàs, informàtica,… Té el Graduat Escolar i ATS 1º grau. Ha estat 21 dies a Tailàndia, fent meditació. Una anècdota que va tindre: Com a assistent, tenia a una monja, la qual, tots els dies la dutxava. A Tailàndia, les dones no es poden pintar els ulls. Marga porta els ulls pintats amb tatuatge, ella no s’els pot pintar amb les seues mans.
La monja, agafava l’esponja, omple de sabó, amb direcció als ulls. La pintura no s’anava, ella fregava més fort encara. Marga, entre les seues dificultats per a parlar, i que no hi havia manera d’entendre’s per l’idioma, era un caos. Els ulls, com dues tomaques de rojos. Fins que un dia, amb un bolígraf Marga, li’l va saber explicar. Va deixar de fregar. Encara sort, li estava traient els ulls.
Dir que, l’any 2010, va anar a Londres, una setmana, per a donar conferències sobre discapacitats. Portava una traductora a totes parts. Marga, era la protagonista. Les conferències eren per a pares amb fills que tenien els mateixos problemes que ella. Les famílies que van acudir eren de 5 països europeus. Tot un èxit.
Aquests últims anys, el seu mitjà de transport va ser un tricicle però, fa 3 anys, la van operar de la columna; va haver de recórrer a una moto de 4 rodes, a bateria. Li dóna autonomia social i autonomia de 60 km. No para.
Diu que: “A Espanya, portem una vida molt lleugera, sempre amb presses”.
També diu: “Estic molt agraïda a tots”.
Gràcies Marga, per la teva classe magistral de força de voluntat i lluita.
