Rosa González López, va nàixer en la localitat andalusa de Linares l’any 1923.
Ara tenia 94 anys. El seu pare d’Almeria i la seua mare de Linares, es van casar a Linares i van tindre quatre fills, sent Rosa la tercera d’ells.
Amb la unitat familiar de sis membres, el pare decideix anar-se, ell solament, a Madrid, a cercar treball. Al poc temps troba treball en un forn. Tota la seua família viatja de Linares a Madrid per a estar amb ell.
El seu pare, en l’hivern, va agafar la pulmonía. En aquella època, la pulmonía, podia suposar, en 7 dies, la mort. Així va ser, va morir.
La seua mare es va posar a treballar a netejar en moltes cases fins a trobar un treball de cuinera en la casa del Comte de Romanones. El comte li va proposar, a la mare de Rosa, que els seus cinc fills ingressaren en un col·legi. Quan ho va explicar a casa tots els seus fills es van posar molt contents, però a l’àvia de Rosa no li va semblar gens bé, li va donar una gran brega a la seua filla, “ingressar als seus fills en un col·legi era de putes”. No van ser. Els fills no van aprendre ni a llegir, ni escriure.
Va arribar la guerra i van decidir que, els tres germans majors, s’anaren de Madrid.
Van estar quasi dues setmanes per a poder eixir de Madrid. El primer dia, a poca vesprada, tots ben arreglats es van acostar a l’estació d’Atocha per a agafar el tren amb destinació a Barcelona. Ja en l’estació, apareix l’aviació. “No podem eixir, l’aviació no ens ho permet, tots a córrer cap al refugi”, van ser les paraules que ens dirigien els empleats. L’endemà el mateix i, així, més d’una setmana.
Es va proposar que isquera el tren a primera hora del matí. Es va fer i, per fi, el tren va eixir d’Atocha. Van pujar 150 xiquets per a repartir-los entre la Comunitat Valenciana i Catalunya. La mare de Rosa no va poder anar a acomiadar-se dels seus fills, es va quedar a casa amb els seus dos fills menors, el més xicotet era menor de 2 anys. Els menors viatjaven amb grups de 20 i anaven acompanyats de mestres, els grups estaven complets.
70 van baixar en l’estació de les Valls, la resta a Catalunya. Van arribar a Faura sobre les 16 hores. Amb Rosa vingueren una germana i un germà.
En el carrer major de Faura, per l’altura del banc Santander, va ser on es repartia als xiquets. Rosa va escoltar que el seu germà, menor que ella, havia d’anar-se a Quartell, amb sols 13 anys, s’ix de la fila i pregunta si en aquest poble hi havia alcalde. Li’l presenten, era Juan Amer, li va preguntar –què he de fer perquè els tres germans no estiguem en un poble diferent? L’alcalde li va dir que tenia raó. Ella i la seua germana es van posar a casa de l’oncle Coll, de Faura i el germà a casa de l’oncle Baró, de Quartell.
Amb 13 anys es va posar a treballar en el magatzem de taronges Usó. Li van demanar el carnet per a saber si tenia els 14 anys, no els tenia, no podia treballar. Va insistir a treballar i la van deixar amb la condició que, si ocorria alguna cosa, ella era família de l’empresari i estava per allí.
Un diumenge, Rosa i dues amigues més, van ser al cinema Pallarés de Benifairó, sessió de la vesprada. Per la casa Perentoni, Ximo Pérez, estava amb els seus amics Joaquín Torderá, Enrique Diana i Ángel Plasencia.
Ángel Plasencia, va començar a piropejarles i elles es van ser fugint-li cap a la vorera. Plasencia va comentar, -la xica del centre la conec, ve a comprar a la carnisseria. Ximo li pregunta a Torderá, -aqueixa és la madrilenya? Doncs està molt bona! Torderá li respon: -ves tu a per ella, té una bona palmaeta; Ximo, -em sap greu deixar-vos. Torderá –jo sí que us deixaria. Ximo no els va deixar, estava molt espantat.
S’acaba el cinema, ja era de nit. A Faura se celebrava la festa del Cor, els 4 amics, allí estaven esperant i veient-les vindre de Benifairó a Faura per a tornar a l’atac.
Per a saber el que va passar, mireu el vídeo on Rosa i Ximo ho expliquen.
Al juny de l’any 2016 els vaig fer una visita per a fer-los una entrevista, em resultava tan interessant el que explicaven que vaig deixar córrer la càmera, quasi dues d’enregistrament. A l’hora de publicar, no sabia per on tallar i el temps se m’ha vingut damunt. Li demane disculpes a Rosa per aquesta demora, no s’ha pogut escoltar ni vore, en aquest vídeo.
Rosa González López, el dia 13 d’octubre de 2017, va agafar el seu últim tren d’aquesta vida.
VÍDEO DE L’ENTREVISTA
Que grans son.