Vicenta Romeu Royo (Faura 1880-1920)

0
679
Iŀlustració : JOSEFINA PÉREZ PÉREZ, LA SEGONA D´ ESQUERRA A DRETA, EL DIA QUE VAN PORTAR LES CAMPANES NOVES A L´ ESGLÉSIA DELS SANTS JOANS DE FAURA.

Sergi Arrando /Investigació

Hui, en el dia de la Dona de 2022, vull recordar a Vicenta Romeu Royo (1880-1920), veïna del poble, que en el primer quart del segle XX va tindre un paper molt rellevant en la defensa dels drets de les dones treballadores de Faura.

Gràcies a les cançons i rondalles que me va cantar i contar Josefina Pérez Pérez, vam poder recordar a la Presidenta del Sindicat de Dones que hi havia en Faura en el primer quart del segle XX fet del qual no ens ha quedat cap document.

VICENTA ROMEU ROYO EL DIA EN QUÈ ES VA CASAR. ARXIU PASCUAL BELTRAN ARNAU.

VICENTA ROMEU ROYO EN LA MADURESA, ABANS DELS 40 ANYS. ARXIU PASCUAL BELTRÁN ARNAU.

 

Per a escoltar el podcast amb la cançó en el mòbil, tocar el text: Reproducir en Navegador

Nascuda en Faura el 2 de setembre de 1880. Filla de Miguel Romeu Llopis de Faura i de Vicenta Royo Camarelles de Faura, va nàixer en el Carrer Ave Maria numero 5. Pel que fa als iaios paterns eren Miguel Romeu Peris de Faura i Rosa Llopis Queralt de Quart de Les Valls i els iaios materns van ser José Royo Mellado de Faura i Vicenta Camarelles Pérez de Faura. Es va casar en Faura amb Jaime Beltrán Gomis, amb qui va tenir dos fills. Amb 38 anys es va quedar vídua i va faltar als 40 anys.

Els descendents encara recorden que era molt bona cosint roba i que va brodar la bandera de la Societat Obrera.

JAIME BELTRAN GOMIS , VA OCCIR EN DESEMBRE DE 1919. ARXIU PASCUAL BELTAN ARNAU.

CREU EN EL CEMENTERI DE FAURA QUE RECORDA ON VAN SER INHUMADES LES RESTES DE VICENTA ROMEU. ARXIU PASCUAL BELTRAN ARNAU.
JAIME BELTRAN GOMIS EL DIA DEL SEU CASAMENT. ARXIU PASCUAL BELTRAN ARNAU.

Com podem imaginar, les condicions laborals i de vida en aquests temps eren molt dures, ja que no existia la seguretat social i una malaltia podia suposar la ruïna en una família. Tampoc coneixien l’atur ni els subsidis amb la qual cosa si no hi havia jornals, tampoc hi havia ingressos. Per altra banda, quan occia el pare en una família els fills els podien enviar a la Beneficència perquè pogueren aprendre un ofici, però, les ajudes per orfandat tampoc les coneixien i el mes comú es que els iaios es feren càrrec dels menuts. Si la que faltava era la dona, també existia el costum que alguna germana de la difunta es casara amb el viudo per tirar endavant la família.

Podem observar la fotografia de Vicenta Romeu en la maduresa, es clar que abans dels 40 anys, on l’aspecte és el d’una dona molt mes major.

En faltar, els seus fills van ser criats per la seua sogra Dolores Gomis Altabella.
Vull expressar el meu agraïment a Pascual Beltran Arnau, Inma Ocaña, Sabina Ocaña i a Maria Vicenta Pérez per les dades que han ajudat a fer aquesta xicoteta aportació al Dia de la Dona de 2022.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here