En la muntanya coneguda com la “Frontera”, que circumda el fecund i meravellós Vall de Segó, d’una altura de 346 metres, dins del que va anar l’històric Terme General de Murviedro. Apareix una creu blanca inscrustada en les roques del cim d’aquesta muntanya.
La creu es visible des de tota la Vall de Segó, adornant l’exuberant vegetació que l’embolica i fa de referència i guia de navegants del mar que banya la nostra costa. Els viatgers que travessen per l’A-7 queden atrets per aquest enorme crucifix visible des de diversos quilòmetres de distància. I és que, molts veïns de la zona la consideren emblemàtica i mantenen duptes sobre els seus orígens i motivacions. La mesura de la Creu es de 20 metres en el seu tram horitzontal i 25 metres en el seu tram vertical.
Per testimoniatges de les persones majors de Quart de les Valls, se sap que té el seu origen en el fragor d’una tempesta que es va registrar en el Vall, amb gran proliferació de descàrregues elèctriques, en la nit del dia dos de setembre d’1956, donant-se la curiosa circumstància que un d’aquests rajos va produir una senyal en forma de Creu en el cim de la citada muntanya.
El terreny de referència era propietat del veí de Quart de les Valls, Miguel Segarra Bonet (Carabases), casat amb Rosa Llueca Sevilla, tambè veïna de Quart. La qual va morir a l’edat de 76 anys, per les mateixes dates de la tempesta. El seu espòs va voler perpetuar la seua memòria, manant pintar la Creu amb calç blanca que tanta curiositat va despertar entre els habitants del Vall com de quants transeunts s’adverteixen de la seua existència.
Per a dur a terme el seu projecte, Miguel va concertar l’obra amb uns joves de Quart de les Valls i, previ pagament de mil pessetes, van realitzar la pintada. Varen ser tres atrevits joves que van utilitzar la corda que gasten per al bou en les festes patronals del seu poble.
Posteriorment es té constància que entre els anys 1964 a 1966, novament va ser pintada la Creu per un grup de joves de la Vall de Segó.
Per el mes de desembre d’1997, i principis de gener d’1998, per part d’un grup d’aficionats a l’alpinisme, i per decisió pròpia, la van tornar a pintar utilitzant 200 litres d’aigua i 100 quilograms de calç.
L’última pintada de la Creu es va realitzar l’any 2008, a càrrec de veïns de Quartell i de Faura. En aquesta ocasió van utilitzar 150 litres d’aigua i 100 quilograms de calç.
L’investigador i membre de l’Arxiu Històric del Regne de València Jesús Peñarrocha, veí i Croniste Oficial de Benavites, ha dut a terme esbrinaments i ha arreplegat testimoniatges, a més d’un document escrit, desentranyant així el misteri que cau sobre aquesta gran creu dels Valls.
![]() |
![]() |
A continuació es presenta una espècie de reportatge-àlbum de fotos, en el qual es pot apreciar tot el procés de l’última pintada de la Creu, any 2008. Les imatges són espectaculars, no estem als Pirineus, estem en la Vall de Segó.
Més valdria protegir la muntanya de totes les agresions que patix per deixalles, incendis, roturacions indiscriminades i un llarg etcètera. Guanyariem en paisatge, salut, responsabilitat amb sostenibilitat i turisme de qualitat.