Vaig quedar amb Amparo, a la vesprada, a les 18 hores. Al matí té moltes coses que fer. Arribe i la porta del carrer obert estava, no sé si és l’habitual o per que m’estava esperant. Retire la cortina metàl·lica de pas a la casa i l’ambient interior, en penombra, amb poca llum, lo primer que veig, la pantalla de la televisió que en marxa estava. Amparo, com buscant el fresc corrent, a la meitat de la casa i de costat al televisor, no l’estava veient, li feia companyia; llegint una revista estava i sense ulleres, ja no li fan falta.
Amparo Doménech Navarro, va nàixer a Quart de les Valls fa noranta-cinc anys. Una dona plena de vitalitat. Si la seua època de joventut fora l’actual, faria por. No es va jubilar als 65 anys, es va jubilar quan ho va fer la seua filla, als 90.
Tota la seua llarga vida, al carrer del Santíssim Crist de Quart de les Valls, fins quan la guerra, que s’amagava en un refugi del mateix carrer.
Vegen la seua entrevista i comprovaran el seu rostre ple de vitalitat i alegria. Humor, a xorros. En plena entrevista, veia que podríem arribar a les dues hores i encara li quedava corda, vaig haver de tallar.
