 |
Escolteu l’anècdota en podcast
|
Xicoteta informació de l’Ordre dels Servitas
L’Ordre dels Servitas o Ordre de frares Serfs de María va ser fundada pels set sants fundadors, del nom dels quals no es té un registre clar; no obstant açò se sap que el seu origen era o noble o de comerciants.
Es diu que els set sants fundadors són un cas únic en l’Església catòlica, doncs són l’únic exemple d’una Ordre religiosa fundada per set persones igualment destacades en virtut i no per un o dos fundadors.
S’ha arribat a dir que els noms dels fundadors van ser: Buenhijo Monaldi, Bonayunta Manetti, Maneto dell’Antella, Sant Amadio dels Amidei, Sosteño, Hugo, i Alejo Falconieri. Sant Alejo és el més conegut d’ells.
L’ordre va ser fundada en el segle XIII a Florència. Els set sants fundadors pertanyien ja a una espècie de confraria dedicada a la veneració de Santa María; al principi eren solament un grup d’amics que van decidir optar per l’Evangeli davant la constant situació de caos i enemistat de la Florència de 1233. Un 15 d’agost, dia de l’Asunción de la Verge, van decidir dedicar-se per complet a Jesús i al servei de Santa María. Poc temps després van rebre l’aprovació del Papa.
El Divendres sant de 1239 van referir haver tingut una visió en la qual Santa María els va indicar usar un hàbit negre i adoptar la regla de Sant Agustí.
Entre les seues distincions espirituals es troben la preferència per la solitud i el retir a més de l’expansió de la devoció i amor a la verge María.
Sant Alejo va viure prou per a veure expandida l’ordre. El papa León XIII canonitza als set fundadors el 15 de gener de 1888.
Els Germans Servitas viuen en comunitat inspirats per Santa María, Serva del Senyor, la seua meta inclou una vida en la qual s’esforcen per fer vius els valors de l’Evangeli en comunió fraterna i de servei. Els membres treballen, oren, comparteixen i anuncien l’Evangeli.
