Els clavaris de les pròximes festes d’Agost 2019, han organitzat un altre menjar popular més, aquesta vegada, de carn de bou guisada. Les més de 325 racions repartides han vingut de la Vall d’Uixó. Experiència tenen en aquest tipus d’esdeveniments populars. En el protocol també entrava el ball. No eren la parella Pimpinela, han sigut el matrimoni Mónica-José, on ens han delectat de tot un ventall de cançons de moltes èpoques diferents.
La carn, amb les seues verdures incloses, bona estava, més d’un ha repetit. La major part de comensals han sigut grups d’amics de la infància, la resta, grups de nova generació. He trobat a faltar, entre els comensals, a veïns dels denominats, tercera edat. Jo estava amb els meus tertulians de les nits d’estiu, dels quals, he sentit l’absència del capellà Guillermo Carrasco, no sé que li ha passat, però volíem la seua benedicció de taula. També, i d’una manera especial, l’absència de Mª Ángeles Gil, no ha anat a esquiar, ni res semblant, ha caigut d’una manera ximple i s’ha trencat el turmell per tres parts. Espere la seua ràpida recuperació.
Acabada la carn, apareixen els artistes i comencen a provocar que els cossos es moguen per la pista. Els més joves, amb el seu got i riures amb amics. Els ballarins que lluïen els seus tipets, els de quaranta per a dalt. Frase d’un d’ells quan el ball era sincronitzat, què no balles? Li pregunte –ballar tots al mateix ritme no té gràcia, jo preferisc improvisar. No sé quin número feia el got que portava a la mà. Esgotats els ballarins de la segona edat i, ja retirats de la pista, comença el DJ LowHz, a la seua casa li criden Raúl, ha crear la suficient electricitat per a aconseguir que els ulls dels joves assistents s’il·luminen com a llum Led per a resistir tota la nit. No hi ha fotos, ni vídeos, jo estava anestesiat a casa.
Per a finalitzar, he de dir, que durant el menjar s’han celebrats diverses celebracions d’aniversaris, però hi ha hagut un que m’ha fet sentir l’emoció de recordar la meua infància amb un amic que, desgraciadament, va morir molt jove. M’anava a casa, sent que em criden, era Escobí. –Enrique, fes-li una entrevista a Paula Gaspar, compleix 30 anys. Paula és filla de Jorge Gaspar Ten, feia tant temps que no la veia, que no la recordava. Ha sigut un plaer i una satisfacció compartir durant uns cinc minuts, uns moments tan alegres i, al mateix temps, entranyables, amb Paula i els seus amics, fent-me recordar aquells temps que celebràvem els aniversaris amb Jorge. He d’aclarir que la càmera d’enregistrament de l’entrevista, jo no la tenia, ho dic pel vaivé. El de la càmera crec que era el cambrer que portava ja molts gots.
Felicitats a tots.
Ah! Santa Bàrbara contenta està i els residents del cementeri, del que han vist, callats estan.
Vídeo del menjar de carn de bou i entrevista a Paula Gaspar
