El castell d’Almenara en l’edat mitja – Estel Bosó

Punxeu la foto, de Jaume I, i escolteu el Podcast d’Estel Bosó

UBICACIÓ I ACCÉS

La fortalesa s’assenta sobre el cim de la muntanya del Castell de 178 m d’altura. El seu accés és dificultós pel vessant Sud, a causa d’existir un gran precipici en aquesta zona. L’entrada al castell era possible per diferents sendes: pel passeig en la vessant Sud que connecta amb la senda originària d’entrada al castell, que permet l’accés per dos zones fins a la torre de Bilbalcadim. Per una part comunica amb la talaia, pel seu costat Nord-oest, i per l’altre, amb l’entrada Sud-est, amb escales d’accés esculpides sobre la superfície rocosa. Una altra senda menys empinada i que permet l’accés d’animals de càrrega es troba en la vessant Nord (fig.1).

FUNCIÓ I PARTS

El castell servia com a punt de domini i defensa del districte d’Almenara. Des d’on s’exercia el control militar, fiscal, administratiu o polític. Aquest control s’aconseguia per la seua ubicació sobre un relleu muntanyós de difícil accés (La muntanya del Castell) i sobre la via Augusta (zona obligatòria de pas). A més, funcionava com a lloc de refugi dels nuclis de població musulmana: alqueries i masies que s’assentaven en la vall encara que, algunes també comptaven amb sistemes de defensa com muralles, torres, etc.

En el castell es poden distingir tres zones: una per a residència de les persones encarregades de la defensa la celoquia o alcassaba, una altra per albergar provisionalment i en moments de perill els habitants dels voltants anomenada albacar i una última, que era habitada de forma contínua el raval o medina. Aquest castell té dues torres annexes almenares amb la funció de protegir i de comunicar a través de fogueres l’aproximació d’algun perill. (fig.2)

En la part central i més elevada es troba la celoquia (fig.3). La zona de major representativitat del complexe fortificat. El recinte és de planta rectangular ovoide de 1.310 m. està ben fortificat envoltat d’una muralla construïda amb maçoneria amb la tècnica de la tapiera. Té l’alcassaba o torre principal de 13,20 x 5,80m, de dos nivells d’altura, amb porta d’accés per la zona Nord a través d’escales. En la fotografia de principi del segle XX es pot observar que l’entrada a la celoquia s’ubicava en la part Est. Al costat hi havien edificis complementaris, probablement destruïts durant la guerra civil per la construcció d’un fortí. A l’Oest de la plaça d’armes s’ubica un gran aljub, de planta rectangular d’uns 68 m. de capacitat. La tècnica constructiva és maçoneria amb morter de calç amb una capa de calç i almagrà per a evitar l’evaporació de les aigües. La celoquia es descriu en El Llibre del Fets com la zona on se situava l’alcaid i els vint soldats en el moment de la conquesta de Jaume I. Se cita que durant el setge els soldats hagueren de menjar-se els cavalls per sobreviure, per açò deduïm que possiblement hi hauria una quadra.

Baix de la celoquia s’ubica l’albacar plataforma d’uns 4.000 m. de superfície. Es troba envoltada per una muralla construïda amb la mateixa tècnica nomenada anteriorment reforçada amb torres a manera de contraforts. En aquesta zona es troben abundants fragments de ceràmica musulmana i un aljub de base rectangular de 103,32 m. L’albacar és la zona on van refugiar a Jaume I mentre el monarca i els seus cavallers eren atacats amb pedres pels soldats de l’alcaid. En l’albacar es trobava una mesquita citada en la Crònica. En ella foren albergats el rei, vint cavallers i els seus escuders (1) . Segons a André Bazzana, els amplis recintes de les zones d’albacars eren els llocs idonis per a la ubicació de construccions auxiliars, com cisternes i magatzems col·lectius o privats. En el castell segurament hi haurien magatzems per als productes agrícoles, per alimentar a la població en altura i als habitants de les alqueries en cas de perill (2) . Per exemple, en la crònica del Cid del segle XI, es narra elsetge del Cid al castell d’Almenara durant tres mesos (3) .

Baix de l’albacar es troba el raval ubicat sobre el vessant Nord i la part més baixa del recinte. La gran quantitat de ceràmica i dos aljubs afavoreixen la idea de la presència de població assentada. Un aljub de planta rectangular 200 m, situat en el camí que condueix a l’entrada de l’albacar. En la zona Sud-est del raval, en l’accés a la talaia anomenada Borgamuça se situa un altre aljub rectangular de 22 m. És l’únic que conserva la coberta amb una volta aproximada de doble vessant on es pot veure la utilització de canyís per l’encofrat i un orifici superior per captar l’aigua de pluja.

(1) Soldavila F., Les quatre gran cròniques, Crònica de Jaume I, cap.246.

(2) Bazzana André, Un hish valenciano. Shun (Uxó) en la Vall d’Uixó, Castellón. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm. 17, pàgs. 455-476.

(3) Menéndez Pidal, Ramón, Poema Mio Cid, Madrid, 1913.

Baix del raval es troben terrasses de cultius fossilitzades descrites per Pierre Guichar con zones de cultiu utilitzades per la gent assentada en el castell. Explica que una vegada la població assentada deixa de viure en el castell, aquestes terrasses quedaren inutils (4) .

En la zona Est se situa la torre Borgamuça, reconstruïda en el segle XIX en època d’Isabel II com a telègraf. El seu topònim prové de Buri que significa torre en àrab. Des de l’antiga torre es vigilava la zona litoral i el camí de pas. La torre ha sigut reconstruïda però sabem que ja existia en època àrab perquè apareix representada en el dibuix de la fortalesa de la Visita pastoral del bisbe Paholac l’any 1314 (fig.4) i citada en el Llibre del Repartiment: (0030) F. Petri de Pina: illam turrim que est extra castrum de Almenara versus mare que vocatur Borgamuça,…Xº kalendas madii 1238.

A la zona Oest del castell es troba l’antiga torre de Bibalcadim. Aquesta ha mantingut la seua arquitectura original. És una torre de senyals rectangular de geometria prismàtica. Ha sofert obertures sobre el mur en la planta inferior per facilitar l’accés al seu interior. Probablement es feren durant l’ocupació carlista o en la guerra civil. És comú en aquest tipus de torres que l’accés se situara a través de la finestra ubicada en el segon nivell, per motius defensius. En una fotografia de 1920 de l’Arxiu Masmater (fig.5), s’observa que en algun moment va tindre merlets. Els pisos interiors es divideixen mitjançant voltes de traça esfèrica de rajola disposats a tapiera real. Amb un forat de pas d’accés vertical, per a la instal·lació d’escales de mà. Aquesta apareix documentada en el Llibre del Repartiment: (0032) Guillelmus raymundi de Biela: turrim que est supra portam ad introitum castri de Almenar que vocatum Bivalcadim… Xº kalendas madii 1238.

(4) Guichard, P., Al-Andalus frente a la conquista cristiana, univ. València, 2001.

EL RECINTE SEGONS LES FONTS

Per trobar les primeres notícies històriques sobre el castell cal llegir cròniques àrabs. Aquestes en la majoria dels casos són descripcions geogràfiques de les diferents províncies en què es dividia en eixe moment la península. Així la primera referència documentada està en l’obra d’al-Udri (s.XI) en què apareixen les distàncies que hi havia des del castell d’Almenara fins a altres llocs: de València al castell d’Almenara hi ha 20 milles (34 Km); de Morvedre a Almenara hi ha 5 milles (9 Km.); d’Almenara al castell d’Onda hi ha 12 milles (30 Km.). Entre els 9 districtes que s’enumeren apareix el Iqlīm al-Manāra (districte d’Almenara) (5) . En l’obra geogràfica de al-ldrisi, titulada Els camins d’Al-Andalus apareixen diverses mencions del castell: «de València al castell d’Almenara -que està per damunt de Morvedre- hi ha 19 milles, i entre Almenara i Morvedre hi ha 4 (6) .

Per tenir més informació sobre el territori del castell d’Almenara hem de recórrer a la descripció d’Espanya de al-Idrisi (7) o la Crònica de Rasis (8). En aquestes obres es descriu el territori entre Morvedre i Borriana durant el segle X i XI. Es comenta que la zona es troba poblada d’alqueries, amb parcel·les de cultius arboris i d’horta ben cuidats i irrigats amb canalitzacions. Es remarca la riquesa de la terra per a l’agricultura i la gran variació de cultius de tot tipus de fruits junt a productes com el safrà que eren comerciats en tot el món. Es reitera la riquesa de la seua agricultura, el que equival a dir la importància de la seua economia local.

La crònica de El Cid, menciona el castell d’Almenara a finals dels segle XI. Abans de conquerir València, assetjà Xerica, Onda, Almenara, Sagunt, El Puig, Mestalla, Vilanova, l’Alcúdia. Una vegada conquerides les places començava la política de cobrament de tributs:

(5) Al-Udri: Tarsi al-ajbar, de. àr. 19. segle IX.

(6) Al-Idrisi: Uns, de. àr. Trad. Esp. Al-idnsi. Els camins d’Al-andalus en el segle XI, segons Uns al-Muhay wa-

rawd al-furay, Madrid, de. CSIC, 1989, àr. 67-68, 69-70; trad. Esp. 94-96.

(7) Al-Idrisi, Muhammad b. Muhammad al-Sarif. Descripción de España de Xerif Aledris, por Conde, José

Antonio, 1997.

(8) Al-Razi, Ahmad b. Muhammad. Crònica del moro Rasis: version del Ajbār mulūk Al-Andalus de Ahmad ibn Muhammad ibn Musa Al-Razi, 889-955. andrés, María Soledad de.; Catalán, Diego. 1975.

Segons explica López Elum aquests tributs de forma general es pagaven en espècia mitjançant caps de ramat i sacs de gra fins arribar al valor del tribut assignat. És probable que el Cid usara la fortalesa del Punt del Cid d’Almenara per a guardar tots els tributs que li pagaven (9) .

El castell d’Almenara apareix en vuit capítols de la crònica de Jaume I. La conquesta del Regne de València comença 1229. Abans de conquerir Almenara Jaume I aconsegueix Borriana (1233), Peníscola (1233), El Puig (1237), Almenara (1238), Bétera, Paterna i Montcada (1238) i València (1238).

Per signar el pacte de capitulació del castell d’Almenara Jaume I va quedar per negociar amb l’alfaquí (expert en jurisprudència àrab) i un musulmà poderós en qualitat de representats de l’aljama d’Almenara. Aquests digueren a Jaume I que podien donar-li el castell d’Almenara, li digueren que quan la resta de fortaleses s’assabentarà que Jaume I havia pres possessió del castell d’Almenara tota la terra des de Terol a Tortosa es rendiria a d’ell. Però, a canvi d’aquest servei els hauria d’atorgar un gran bé, així que demanen a Jaume I que a cadascú dels qui estaven de part d’ell i als seus parents, 9 hectàrees de terra per a cultivar, a més de 90 hectàrees de terra que havien sigut dels albeguers, és a dir, persones emigrades fugides possiblement per la inestabilitat del moment. Sol·liciten també per repartir-se 200 vaques i 1.000 entre ovelles i cabres i, a més, vestits de color grana per a 40 dels seus parents. I dos cavalls per als dos representats. En sentir aquesta proposta el rei va quedar molt content i els va preguntar quin dia tindria el castell, els representats contestaren que l’avisarien quan haguera de vindre. Acordat el pacte Jaume I en la marjal va caçar una grua amb els seus falcons i la va oferir viva com a present als dos representats.

(9) López Elum, P., Los castillos valencianos en la Edad Media (materiales y técnicas constructivas), 2002.

Vuit dies després, enviaren a un missatger al Puig per dir al rei que anara a Almenara perquè tenien el castell. El futur Rei, el primer que va fer, fou aconseguir el bestiar per partir cap a Almenara. Va aconseguir unes 600 ovelles i cabres i 200 vaques i va manar a En Pere Ramon de Tortosa que posseïa un obrador a Borriana que aconseguira els draps i vestits de color grana.

En arribar a Almenara trobà a tots els musulmans del districte assetjant la celoquia on estava l’alcaid amb 20 soldats. L’aljama li digué: “t’hem aconseguit les dos torres la medina i l’albacar, així que negocia amb l’alcaid la presa de la celoquia”. Jaume I els va entregar el bestiar i sobre els draps els digué que quan tinguera la celoquia sota el seu poder els entregaria els draps. Com que arribaren de vesprada allotjaren a Jaume I junt a 20 cavallers i als seus escuders en una mesquita en l’albacar. Al matí següent s’iniciaren les negociacions amb l’alcaid. Enviaren dos soldats completament protegits amb armadura amb un missatge: el missatge era que triara entre dues opcions i aquella que elegira el rei l’atorgaria: la primera era: “si prefereixes la mort a la vida, així serà”. I la segona; “sinó podràs anar-te’n lliurement”. En sentir el missatge l’alcaid va sol·licitar negociar amb el rei. Aquest li va dir que no podia fer res contra ell amb tots els musulmans del districte de la seua part. Que perdonara la vida dels seus soldats que tant ell com els soldats estaven allí enviats per Zaèn rei de València, sol·licitava també, dos cavalls un per a ell i un altre per a un familiar, per a poder anar a València i avisar a Zaèn que Almenara havia caigut en mans de Jaume I. Conquerida la plaça el rei va enviar En Pere Ramon a Borriana a pels draps i a dos soldats a per la reina Na Violant que estava a Borriana. Ja que Jaume I no menjaria fins que ella vinguera per celebrar l’obtenció del castell. La reina es va quedar en el castell d’Almenara fins passada la pasqua i fins a l’acord de capitulació de la ciutat de València on va estar present. Al dia següent del setge d’Almenara, tal i com li va dir l’alfaquí i el musulmà de l’aljama, es personaren a Almenara els representant de l’aljama d’Uixó, Nubles i Castro per pactar la rendició amb el rei.