FAURA, QUINES FESTES VOLEM?

0
958

JUNTS PER FAURA – Domènec García Anglés

Les festes populars marquen la manera que té cada poble de relacionar-se amb l’entorn que l’envolta.

Obrir les portes de les cases i l’esperit de la festa per a acollir amics, veïns, nouvinguts i visitants. El tret d’identitat que configura la cultura popular a través dels actes festius és una de les millors cartes de presentació que els pobles mediterranis projectem al món que ens envolta. Són els dies més esperats de l’any i els vivim amb la millor de les voluntats per a fer-los recordats de per vida.

A Faura, malauradament, no podem estar contents de les festes dels darrers anys. Si bé, ni que siga de manera subjectiva, podem dir que històricament Faura ha tingut unes bones festes, ocupant la part central de l’estiu i amb programacions envejables per a tots els públics. Paradoxalment des de fa pocs anys el finançament de les festes corre a càrrec de l’Ajuntament, i qui coneix un poc el funcionament del poble sabrà del que parle, vol dir que ha de passar per la taula de l’alcalde. Amb açò em refereix que és l’equip de govern i l’alcalde en primera i última instància el responsable de supervisar el programa i de que les festes, pagades amb diners públics, estiguen pensades i programades, vertaderament, per a tots els públics.

Malgrat tot cal agraïr a la comissió de festes d’enguany l’estoïcisme d’haver aguantat durant tres anys per vore com arribava el seu torn de ser festers. La pandèmia ho ha complicat tot i han hagut de treballar en condicions molt difícils.

Ara passaré de les opinions a les dades, dades viscudes i comprovades després de la involució de les festes dels darrers anys.

Quan dic que les festes de Faura han perdut nivell des dels darrers anys fins ara, ho dic amb pesar. Jo mateix, com la immensa majoria dels faurers i les faureres visc les festes amb intensitat i amb orgull de poble, i gaudisc molt que veïns i visitants s’acosten i participen de les nostres festes com si foren uns faurers més.

Però anem amb les dades; a les festes d’enguany, amb vist i plau de l’equip de govern i de l’alcalde, sols hi ha hagut un dia de jocs infantils, quan històricament n’han hagut bastant més i més complets. D’igual manera, per a la gent gran sols hi ha hagut un dia, amb el berenar de rigor, sense cap programació més. També cal dir que altres anys, amb una altíssima concurrència es feia el sopar popular, sopar que reunia centenars de veïns i al que seguia una actuació o monòleg que entretenia el personal de totes les edats. També ha desaparegut. Preguntem-nos també per què l’ajuntament no ha programat les -abans- típiques exposicions de festes, que donaven el toc cultural i artístic als actes festius de la setmana.

Podria seguir posant exemples; el nivell de la ‘baixà’, el ral·li humorístic, la música en valencià, etc.

Exemples que no són meus, són simplement fruït d’haver passejat pel poble estos dies i escoltar el veïnat parlant del model de festes, el d’ara, dels darrers anys, i el de fa 20 anys o més.

En resum podríem dir que s’han fet molts bous, amb l’enorme despesa que porten aparellada, els balls dels dies més assenyalats, actes religiosos i poc més.

Com he dit abans les festes no es financien amb aportacions voluntàries del veïnat com es feia abans, sinó que des de fa uns anys, per decisió de l’alcalde, es financien a càrrec del pressupost municipal. O siga, actes públics pagats amb diners públics. En eixe cas, per quin motiu les festes públiques, pagades amb diners públics no es programen participativament i per a tots els públics? Què fa o que no fa l’Ajuntament perquè així siga?

Per últim sols em queda dir que des del nostre grup i com a veí del poble espere que l’Ajuntament recupere la reunió de festes i passe comptes de les despeses dels actes i del pressupost total de la setmana de festes. Igualment també vull anunciar que properament presentarem una moció al Ple per a que es recupere la reunió veïnal de festes que cada any es convocava on tots els veïns i veïnes del poble tenien dret a participar i opinar del model de festes i eren coneixedors de la execució del pressupost de les festes de l’any anterior. Es tracta en definitiva d’implicar el veïnat en la configuració i l’organització de les festes, fer augmentar la participació i fer vertaderament unes festes populars de les que tot el poble es senta partícep.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here