Article publicat en la data 13 agost 2015
L’any 1979, la quinta a la qual jo pertanc, organitzarem les festes de Faura.
Durant aquestes festes només es van soltar dos bous, ni vaques, ni gens paregut amb banyes. Esta circumstància potser provocara que, en les festes de l’any següent 1980, en l’Assemblea de participació dels veïns per a la programació de les festes, per cert, ja no se celebra; els membres de la quinta que van organitzar les festes i la iniciativa d’uns quants jóvens i aficionats als bous, van decidir que la base de les festes deurien de passar per més actes taurins.
Així va ser, l’any 1980, es van fer bous, vaques en cadafals i, va aparéixer una nova iniciativa popular.
Els membres de la nova iniciativa popular van ser poca gent, entre els 15 o 20 veïns, dels quals, una era dona. Tot va començar en unes tertúlies en el bar del Musical i acabant de concretar el proiecte en una paella en casa Mela, de Benifairó. Tots, gent aficionats al món taurí. No es va anomenar cap president ni junta directiva, es van repartir les funcions a realitzar i, es va crear una figura representativa de la penya que va recaure en la persona d’Enrique Ramírez “Mansanes”, veí popular de Faura. A proposta d’Enrique, el primer nom de la penya va ser: Peña “Músico Taurina i Juerguista Sant Roc”. Van recaptar diners suficients per a fer un bou, el primer bou de la penya, de nom “Pinet”.
Va ser tan ben acollida esta iniciativa que, per a les festes de l’any 1981, es van desbordar les previsions de nous membres. Ací, és quan es va realitzar una espècie de Junta General, entre els més de 100 membres apuntats, per a decidir que s’havia de fer. A proposta popular, va seguir tot igual. Enrique Ramírez, com a figura representativa popular i ben popular que era però, era molt fràgil i el geni molt curt. Es recorda una anècdota: “una vegada més, es va enfadar i no volia tornar a la penya, es presenten una gran quantitat de penyistes, en sa casa, portant amb una llitera a Xufa, un altre membre popular; cantant-li i pregant-li que tornara a la penya perquè, Xufa sense éll no podia alçar-se i cauria mal”, va tornar. I, tambè, es va crear una comissió en forma de directiva per a organitzar els actes a realitzar.
Un divendres de discoteca, Enrique Ramírez i Tonet, van coincidir en la porta del Musical amb Joan Valls, i li diu Enrique a Joan: -He fet un himne per a la penya; Joan li diu: tataréjamela! comença: “Me gusta la peña, pom, pom”. Què va fer? Va agafar la cançó “Me gusta mi novio, por muchas cosassss, porque tiene la cara morenaaaa, porque sabe quitarme las penassss, pom, pom. Me gusta mi novio, pom, pom” Va substituir esta lletra per la de la penya, la música la mateixa. 
Llavors és quan Joan Valls, va fer la cançó de la penya. Un vals, amb uns arreglos, del director de la SJM de Faura Joaquin Mechó i, la cançó es va donar per acabada el dia 28 d’octubre de 1981. Es va estrenar en un divendres de discoteca on, el director Joaquin Mechó i la SJM de Faura, va acompanyar a Joan Valls.
L’any 1982, la figura d’Enrique Ramírez, va seguir com sempre, les gestions les realitzaven la junta directiva, dirigida per José Manuel Guillem Garcés “Caseta”. A poc a poc, el nom de la penya “Músico Taurina i Juerguista Sant Roc”, s’anava polint fins a finalitzar amb el nom actual “Peña Sant Roc”.
Durant estes festes va ser quan la cançó de la penya es va estrenar oficialment.
Enguany va ser un any assenyalat per a la penya. Es va encarregar fer la imatge de Sant Roc de fusta. El dia de la seua benedicció, va ser un dia molt especial i senyalat per al poble de Faura.
Arriba l’any 1983. La figura d’Enrique desapareix i la representació de la penya és, exclusivament, a càrrec del president. En este cas va ser Ramón Fernández González.
I per a finalitzar estos 5 anys, cicle de la història que comptarem, en l’any 1984, la junta directiva va ser representada pel president Vicent Lluch Navarro.
En les festes d’enguany 2015, es van a complir els 35 anys oficials de la Peña Sant Roc però, no seria just oblidar la festa de l’any 1980, la qual, va ser una espècie d’intent d’un nou projecte que va quallar, i bé que va quallar. El bou va eixir al carrer. Enguany seran 36 anys consecutius de la celebració de bous pel carrer, organitzats per membres de la Peña Sant Roc.
A continuació exposaré alguns detalls de les activitats realitzades per la Peña Sant Roc, del període 1980-1984.
INICI DE L’AVENTURA – FESTA DE SANT ROC ANY 1980
Com he comentat anteriorment, en enguany, es va realitzar un bou comprat de la ramaderia Pedro Domeq. Quan va vindre el bou, portava nom però, ací se li va batejar amb el nom de “Pinet”, no arribava a ser un pi. Els de la Vila-Vella, varen comprar bous de Pedro Domeq i ho gravaren en vídeo, els de la penya veren el vídeo en un “Cine Exin” en el local de l’Ajuntament, antiga biblioteca i, pareix ser, triaren el que mès amagat estaba, a tot aixó, tampoc vinguè el que triaren, qué tenía que vindre? un Pinet que va costar 450.000 pessetes. Es va tancar en una casa del carrer Cirilo Amorós de Faura. El bou, com bé diu el seu nom, va ser un amic pel carrer. Aprofite este article per a sol·licitar a la persona que tinga les banyes del bou “Pinet”, faça el favor d’entregar-los a l’actual directiva de la penya. És una peça molt sentimental pel que significa per a la penya.
Com a curiositat, el Sevi i el Llusio, van comprar un sac de farina en el forn de Mariano i quan s’anava a embolar el bou, com quasi tots eren forasters, els van començar a tirar la farina, tots van acabar blancs, i queixant-se, els deien als de la penya “Ja vindreu al nostre poble”.
Un dels actes que més colors portava va ser, la xocolatada de les 5 de la matinada. Estava organitzada per Enrique “Mansanes”, imaginar-vos el “liberaté”. El xocolate ho preparava Tere “La Morronguera”, Rosa “La Sana”,…
Es van fer camisetes de color blanc amb botons de color roig i, davant de la gran afluència, alguns membres dels organitzadors es van quedar sense ella, es van quedar curts en la comanda i la seu va ser en el magatzem que hi havia en el carrer Mitjà Dia (hui carrer Joan Garcés).
El carrer, on estava situada la penya, era un manto blanc, no de roses, de gots de plàstic!. En aquell temps no havien contenidors per al fem i es van col·locar uns bidons, no donaven l’abast. Per a no fer tants viatges per a la seua neteja i per estalviar, els gots que no estaven trencats, s’arreplegaven i es netejaven, sempre amb la mateixa aigua, esta estava negra. No passava res. La beguda alcohòlica es comprava en garrafes, en el celler local de José Soriano. Per a refrescar-la, glaçons no havien. Es compraven unes barres de gel de 1’5 mts., es colpejava per a trencar i el tros que entrava en el got, era el bo.
Tot el protocol realitzat en este dia es va repetir fins a la festa de l’any 1983.
En este primer any, no es va fer programa escrit, va ser una aventura.
Les camisetes van ser blanques amb botons rojos en el pit.
El dia de festa es va finançar amb l’aportació dels 15/20 organitzadors, més la col·laboració econòmica de veïns.
Este dia de festa va ser un èxit total amb una gran participació veïnal la qual cosa, va provocar que molta gent, igual de Faura que de la resta de pobles de les Valls, sol·licitaren el seu ingrés per a l’any que ve 1981.
FESTA DE SANT ROC – ANY 1981
Es va començar a realitzar reunions per a organitzar la penya i creació del programa. Estes, es realitzaven en el reservat del Pub Pifana, de Facundo Pérez.
La seu de la penya continua sent en el mateix lloc que l’any anterior.
De la gran quantitat de socis, les dones només eren 2. Cal destacar que veïns de la resta de pobles De les Valls, també estaven registrats com a socis.
Se van anar a comprar el bou i van visitar Miguel Dominguín. Es van fotografiar amb ell, pense que és el que volien, el bou no se’l van comprar. Ho van comprar en la ramaderia de Guardiola Soto i també una vaca.
Es va organitzar un autobús, de 65 passatgers, per a quan se va anar a arreplegar el bou. Als 6 dies, l’autobús ja estava ple. Eixida del Musical. Com a cuiners anaven Bartolo i Pepe Barrera.
No es va reservar res per a dormir, a la ventura. Arriben a un Hostal, pregunten si tenien habitacions. Els pregunten, quants són? 65, resposta, no pot ser! a tot cas puc col·locar quatre en una xicoteta habitació. Bo, quatre més allí. Així, així, els va ficar a tots. Va veure que podia ser una ganga però, li va durar poc l’alegria, el propietari va donar una volta per les habitacions per a comprovar la situació i va pillar a Carlos Tàpia i Vicent Ros amb llandes de besugo, obertes damunt del llit, el llansol, tota una taca. Pareixia l’hotel dels germans Max. Anaren tots al carrer.
Van ser a menjar a la finca de Guardiola Soto i allí estava el matador de bous “Manili” en una capejada, feia el que volia amb el jònec i, Fernando Beltrán també estava, anava amb l’expedició de la penya. En aquell moment Fernando era popular com a torero en el carrer. Ix a l’arena i li diu tu, Manili, matador de bous jo, Fernando, carnisser.
El bou va eixir pels carrers de Faura, com si fóra de passeig, sense novetat. Quan van entrar a veure la vaca, ésta estava en el sòl tota eixancada i sense aigua, es pensava el pitjor. El que ocorria és que portava 
un jònec en la panxa, no va haver vaca per carrer.
Primera processó de Sant Roc pels carrers de Faura. Al matí es va fer la missa i a continuació la processó. Fins ací tot pareix normal, ah! amic! abans d’esta celebració, d’on venien? d’una nit boja plena d’alcohol. En la missa, quasi tots dormint i en la processó, què voleu que vos diga? La imatge de Sant Roc, de 60 centímetres, damunt de l’anda, esta al coll de membres de la penya, carrer major cap amunt, amb unes pintes pintoresques però, pintoresques. Recorde al Sr. Emilio Ponferrada, que portaba un gos amb un collar hawaiano, acompanyant al seu Sant Roc, de vorera a vorera, al ritme de la música dels “Pajaritos”, fins a entrar en la seu de la penya. Allí, van acabar de donar-li unes quantes voltes mès amb la mateixa música. He de dir que el capellà també estava. Posteriorment, éste, els va manifestar les seues queixes per el protocol realitzat al Sant.
El cuiner per al dia de la festa va ser Vicent “Chirval”.
La camiseta va ser de color blau. Per cert, les va comprar “Caseta”, no vull dir que van ser fluixes, la qual cosa passava que, en la primera llavada perdien color. La veritat, no es va estirar molt en la compra.
El finançament de la festa de Sant Roc, era principalment de les quotes dels socis, de la loteria i rifes i la mitat de la recaptació de la taquilla de la discoteca “Saris”, de tots els divendres de l’any. La Societat Musical, tenia llogat el saló d’Actes del Musical al Sr. Ginés, i este a canvi de fer-se càrrec, de la taquilla, un membre de la penya, es repartien la recaptació. Cal dir que, en la discoteca, la penya realitzava una rifa, sempre li tocava a un soci. No sé que li podia ocórrer al bombo de les boletes!
Cal assenyalar que tots els divendres es feia el “sopar saris” i després, a la discoteca. Aterraven a casa de 3 a 4 de la matinada. Això, si no hi havia baralla! venien moltes figures de fora com: el teuladí, el vaquilla,… i clar, qualsevol cosa podia passar.
BENEDICCIÓ DE SANT ROC – 6 Agost 1982
L’imatge que hi havia en l’esglesia, era de guix i xicoteta, de 60 cm., i la Junta Directiva composta per: Josep Manuel Guillem, Eugeni Pérez, Francescs Camarelles, Enric Ramirez, Pascual Vilar, Miquel Campos, Antonio López, Emili Gil, Empar Albiach, Emili Sancho, Ramón Fernández, Francesc Salvador, Manuel Tejera i Josep Vicent Doménech. Encomanaren una nova imatge de Sant Roc, al artiste Enric Pariente, de València i pintat en el taller de Francisco López. El cost de l’imatge va ser de 80.000 pesetes. Va ser donada per la Penya Sant Roc a la comunitat parroquial, el divendres 6 d’agost de 1982.
En 3 d’agost de 1982 fou acabada la imatge de Sant Roc que la seua Penya de Faura havia encomanat fer. I en 6 fou beneïda.
La vespra a les 8 del crepuscle comença a voltejar la campana dita Sant Roc de Rubau, de 1980, i al punt s’hi uni el volteig de les altres campanes anunciant la festa a tot el poble.
Divendres dia 6, a migdia, volteig general. I a les 8 de la vesprada, congregats a l’ermita de Santa Bárbara, traguéren la imatge a la mateixa porta i fou solemnement beneïda tot explicant el significat d’aquella celebració.
Tot seguit començà la processó. Obria el piadós seguici la creu neo-gótica argentada que per a major solemnitat ens havia deixat la Parròquia de Sant Salvador de Morvedre. Entre la creu i la imatge, a banda i banda, el poble fidel i, enmig, quatre estendards: el del Cor de Jesús, Puríssima Concepció, Mare de Déu dels Desemparats i Verge del Roser. La creu, els estendards i l’anda eren duts per membres de la Penya, tot juventut.
Darrere la imatge anava el rector i els escolanets; seguia la junta directiva i setze músics de la banda Joventut de Faura. La gent que ens veia per tot l’itinerari n’era molta, i augmentava a mida que ens acostávem a la vila.
Sonant acords de recolliment, amb molt de goig al cor, aplegàrem des de l’ermita, calvari i xiprers venerables, carrers de Santa Bárbara, Major i de Sant Josep, a la plaça Major. Diuen que no mai havien vist tanta gent jove, de l’horta i nova en una provessó.
Entráren a l’esglesia enmig de carcasses i volteig de campanes amb molta joia. Els altars tots eren il.luminats per donar la benvinguda a Sant Roc; l’altar major, la cúpula i tota l’esglesia rebia festívolament el gloriós San Roc que entrava amb humil majestat a fer companyia a les imatges dels sants, i als cristians de Faura que ens congreren al temple pregant amb un sol cor i una sola ánima. El cor parroquial de la Vila-vella entonava càntics al Ressuscitat.
Moltíssima gent. En entrar, una dona, amb els ulls plens de llàgrimes, digué al rector: “Senyor rector, ja pot estar content. Quina festa més bonica” “Tots estem contents, la Penya, el Poble…”.
Aplegat a l’altar el rector agraí solemnement a la Penya el pensament de voler fer un Sant Roc de fusta. Explicà el significat de les imatges i agraí també els molts donatius que han fet per a la tómbola parroquial. Va afegir, a més, la impressió tan favorable i l’acollida fervent que tothom sense excepció ha fet de la nova imatge.
L’esglesia i la plaça eren plenes de gent. El mateix cor de la Vila-Vella cantà els goigs al sant. A la fi el rector lliurà a la Penya en mans del seu president la imatge de guix que hi havia a l’esglesia des que en 1959 la regalés la dita senyora Teresa Gaspar Estors, ja difunta, i amb la qual imatge l’any proppassat havém fet la primera festa. Un gran aplaudiment i vítols a Sant Roc esclatà al temple en aquell moment.
En eixir a la plaça es llançaren més de vint quilos de caramels. L’alegria del moment n’era molta i la satisfacció de tots, gran. En acabant hi hagué sopar de cantell o entre pa al casal de la Penya, i fou moltísima gent jove la que acudí a la música i dansa que sonà fins passades les tres del matí.
Durant l’acte es varen repartir quatre-centes estampetes del Sant amb aquesta llegenda:
Record del dia de la benedicció de la imatge de Sant Roc, obra d’Enric Pariente de València, donada per la Penya Sant Roc a la comunitat parroquial, etc. Faura, divendres 6 d’agost de 1982.
FESTA DE SANT ROC – ANY 1982
Es va mantindre la quantitat de socis i la base d’activitats de l’any anterior.
Com a novetat més important va ser el canvi de seu de la penya. Es va passar al carrer Major, magatzem de Pacano, hui edifici on està la farmàcia. El magatzem era molt més gran que la seu anterior i, feia molt de temps que no tenia activitat. Llavors estava habitada per hippys, bo! els de la penya, van haver d’entrar amb un tanc de polvoritzar i amb motxilles, estava invadida per les puces. Van ser als Alts Forns del Port de Sagunt, a agafar uralites per a arreglar les goteres que tenia el magatzem.
El bou, per recomanació del veí de Faura, Enrique Beltrán “Catxec”, per amistat amb el ramader, es va comprar en la ramaderia de Samuel Flores. De nom Canta-Canta, amb un pes en brut de 600 kg. i 325 kg. en canal. El bou, abans d’arribar a Faura, per amistat del iaio de Fernando Beltrán, va estar tancat en els corrals del Saler.
Tiren la 3 carcassa per a soltar el bou, li dóna a la teula que sobreïx de la fatxada del local de la penya, cau la teula i li dóna en tot el cap a Solsona, de Benifairó. Bretxa i al metge.
Els escorxadors eren Marieta i el seu nebot, Pepe Grancha. Bou lligat i contra la barrera, el tio Marieta agafa el ganivet i, una, dos, tres, quatre; deixa’m a mi tio, cinc, sis, set, huit; el bou es mor d’un infart.
En les festes d’enguany es van fer vaques en cadafals, en la plaça de l’església. La penya tenia u, era el més visitat per la gent, sempre picotejaven gratis i buscaven molt el pa xorrós.
En enguany, la concessió de la discoteca, la tenia Ángel i Valentín, canviant-li el nom a Tráfic. Les condicions per a la penya van continuar igual.
Les camisetes van ser de color blau.
El 12 de setembre de 1982, Antonio García Aliaga “Tonet”, de 20 anys mor per un infart mortal. Era un jove molt volgut per tots i formava part de la junta directiva de la penya. La seua despedida va ser multitudinària per gent de moltes comarques.
 |
 |
 |
FESTA DE SANT ROC – ANY 1983
L’organització, del dia de la festa, ja tenia una bona base dels anys anteriors i els canvis eren mínims.
Com a curiositat, quan s’estava decidint on es comprava el bou, molts volien repetir amb la ramaderia de Flores. Pareix, a Enrique Ramírez, no li feia molta gràcia la de Flores i, va exclamar “Ni Flores ni Claveles” “Ja estic fart”, va desapareixer i no tornà mès.
Es va comprar en la ramaderia de Samuel Flores i es va tancar en el carrer Sant Bárbara, en la casa on hui entres al carrer dels toriles.
La missa va seguir al matí i en sufragi a Antonio López Aliaga i, la processó, per primera vegada, es va fer a la vesprada. Es van haver de comprar ciris.
La camiseta de la penya va ser roja i la Caixa Rural va regalar una blanca.
El menjar es va fer en el mateix local de la penya.
La base d’ingressos, la mateixa de sempre.
 |
 |
 |
FESTA DE SANT ROC – ANY 1984
Enguany va haver-hi un canvi important, es va canviar de local. La penya va muntar la seua seu on estava la discoteca DINA. Es van agafar 2 o 3 cambrers de pagament, l’ambient era diferent, com a burgés, va perdre l’encant del “estem tots en la nostra casa i tot està be”. Anar amb alguna copa de més es notava molt. A açò li hem d’afegir que, en les mateixes festes, es va inaugurar el Pub Deimos i la joventut va preferir este ambient.
Es van comprar 2 bous de la ramaderia de Sánchez Cajo, d’Albacete. Enguany es van inaugurar els torils que actualment existixen. Es va comprar un jònec i com no hi havia lloc en els toriles per a tancar-ho, després de torejar-lo ho tornaven a tancar en el caixó, així les vegades que feren falta. El jònec va acabar bé, prou be.
El menjar es va realitzar en el bar Frontó.
Les camisetes van ser de color blau i regalades per la discoteca DINA.
Al finalitzar les festes molts socis de la penya es van sentir desil·lusionats per l’organització realitzada i es va generar gran quantitat de baixes, apareixent una crisi.
 |
 |
Gràcies a la col·laboració de Sevi Gimeno, ha sigut possible este article.
Per favor, si algú té més fotos de la penya, ens les podria deixar per a la pròxima publicació. Gràcies.
ÀLBUM AMB INTERESSANTS FOTOS D’ENTRANYABLE REDORD
