El dissabte dia 16, a les 18 hores, es va realitzar la missa solemne com a preludi de la benedicció de la nova Casa Abadia de la parròquia de Faura. Moments abans, els rectors Dº Guillermo Carrasco, de les esglésies de Faura i Benifairó; Dº Francisco Llorens, de les esglésies de Benavites, Quartell i Quart; el Vicari Episcopal de la zona Dº Camilo Bardisa; Josep Martínez, de Sagunt; el capellà de Canet d’en Berenguer; el capellà de l’església del Carmen, del Port de Sagunt i Toni Gaspar, alcalde de Faura, van rebre a l’arquebisbe de València Antonio Cañizares, en la plaça Major de Faura, segons el protocol marcat per Dº Francisco Llorens.
Seguint el protocol, a l’entrada de l’església els estaven esperant, a l’arquebisbe i tota la comitiva, el Consell Pastoral de Faura.
A la Missa va assistir molta gent, plena estava de feligresos i simpatitzants de totes les poblacions de les Valls i altres localitats, que van abarrotar el Temple.
L’arquebisbe Antonio Cañizares, va ser l’encarregat de l’Eucaristia i en l’homilia va parlar de l’Evangeli d’aquest diumenge: la paràbola del gra de mostassa ens diu molt avui: “en sembrar el gra de mostassa en la terra és la més xicoteta de totes les llavors”. L’obra de Jesús, xicoteta llavor com el gra de mostassa, sembrada en la nostra terra va creixent des de la humiltat de Belén, o de Natzaret cap a l’Infinit que Déu ens té promès. L’Evangeli que és Ell, que Ell va sembrar en el cor de la Humanitat viu, germina i creix sense que ningú sàpia explicar com. Encara que hi haja qui no ho veja, no ho vulga o vulga fins i tot impedir-ho. El punt final de la història la sega de la llavor –ja està en mans de Jesucrist, Déu amb nosaltres. Com necessitem avui d’aquesta paràbola, quan condeix el pessimisme o la impaciència davant la situació que vivim!.
El capellà de Faura i Benifairó, Dº Guillermo Carrasco va comentar, en un xicotet resum, des del primer dia que va venir a Faura per a veure com era el poble. Va entrar en la plaça Major, va visitar al capellà Josep Martínez i aquest li va dir “et deixe un bon retaule, però una casa com un estable”. Dº Guillermo no volia tornar a Faura. Ho van convèncer i, ara, els veïns de Faura i Benifairó, són la seua família. Va agrair a totes les persones que han fet possible que la Casa Abadia haja sigut completament rehabilitada. Passant pels més alts organismes religiosos, locals i persones en general.
Posteriorment va arribar el moment més emotiu de la cerimònia. Dº Guillermo, complia els seus 25 anys de capellà. Va ser una sorpresa per a ell, després d’unes paraules molt entranyables de Cristina Fernández, representant del Consell Pastoral, cap a la persona de Dº Guillermo, el Consell li va fer lliurament d’uns regals i un pastís, i així celebrar el seu 25º Aniversari. Dº Guillermo va tornar a agafar la paraula i, amb símptomes d’emoció, va donar les gràcies a tots. Com no podia ser d’una altra manera, va rebre una forta ovació de part de tots els assistents.
La cerimònia va ser acompanyada magistralment, una vegada més, per la Coral Polifònica Benicalaf.
Després de finalitzar la missa, es va passar a l’acte de benedicció de la Casa Abadia de Faura, no podia tenir millor honor de benedicció que la realitzada per l’arquebisbe de València Antonio Cañizares.
En finalitzar la benedicció, els presents a l’acte, van gaudir d’un bon picoteig de dolços preparats artesanalment per persones voluntàries. Destacar un pastís com a reproducció perfecta de la Casa Abadia. Dir que va haver-hi sobres i, aquestes, van ser portades a les persones que resideixen en la Casa Gran, de Sagunt.
Per a finalitzar no puc deixar de nomenar a l’empresa constructora VITORSAN, S.L. que ha realitzat les obres de rehabilitació. Es mereix el seu reconeixement per realitzar una construcció cristiana i tenir l’honor que l’obra seua siga beneïda per l’arquebisbe de València. Tots no ho poden dir.
FOTOS DE LA MISA I BENEDICCIÓ DE LA CASA ABADIA
