Carme Rosario Torrejón /Doctora en Història de l’Art
Amb el títol “Festividad Conquista” es referien els regidors de l’ajuntament de Quart en 1931 per a tot allò que s’havia disposat per a celebrar la festa del 9 d’octubre al poble. L’acte que es descriu era la posada, al balcó de l’Ajuntament, de la Senyera. Les notes del llibre d’Actes Municipals deien el següent:
“Se recuerda conmemorar la festividad de mañana 9 de octubre por la conquista de Valencia en el año 1238 por el Rey don Jaime el Conquistador, colocando la senyera de el balcón del Edificio Consistorial”( Llibres d’Actes de 1930-1932, f. 31 v.).
Pel que fa a la bandera, segurament faria referència a la senyera que va regalar per al consistori el tinent d’alcalde, en aquell moment, Enrique Cuello. Aquest veí, que en realitat era de València, es va aveïnar a Quart i va arribar a ser alcalde del poble. En 1930 es va presentar al ple la proposta d’adquirir la senyera, que havia de ser igual a la de València, per presidir els actes del consistori. Aquest acord venia reflectit al ple del 14 d’octubre de 1930: “ Aprobar el acuerdo de la comisión permanente de adquirir una senyera.” (Llibres d’Actes de 1930-1932, f. 10 v).
Al 9 d’octubre es commemora l’entrada de Jaume I a València, després de la rendició el 28 de setembre (vespra de Sant Miquel) de l’emir de la ciutat, Zayyan ibn Mardanix.
Però, la rememoració d’aquest acte no es va succeir en els següents anys a la conquesta, seria a partir de 1338, quan ja havien passat cent anys de la fita, i sobretot, quan la ciutat estava plenament consolidada, amb els seus òrgans de govern i un bon nombre de pobladors, quan una sèrie de circumstàncies van afavorir que es recordara aquell dia. El segle XIV no va ser certament un període de creixement. Les males collites, la pesta i les epidèmies, que assolaven la població, van fer eixir a la gent a pregar per la seua ànima, encoratjada pels sermons de sant Vicent Ferrer. Per a frenar aquesta escalada de desgràcies, els consellers de la ciutat van acordar fer una festa el mateix dia de Sant Donis, que fins a aquest moment no era un sant massa conegut, i la celebració del 9 d’octubre es va convertir en una festa d’acció de gràcies dels nous colons, que pretenien superar les adversitats que Déu els havia “enviat” al mateix temps que refermaven el triomf militar cristià.
A poc a poc, passà de ser una festa purament religiosa a convertir-se també en un acte patriòtic que posava èmfasi en la figura del rei vencedor. Els segles posteriors anirien afegint i modificant aspectes d’aquesta celebració i polititzant la festa. Però, lluny de fer un repàs de tots aquests períodes històrics, on ompliriem pàgines i pàgines, i per posar èmfasi en el que realment ens interessa, que és la celebració de l’acte en Quart de les Valls en el segle XX, ens detindrem únicament en les acaballes del segle XIX i inicis del XX.
Amb la Renaixença, que va ser un moviment cultural i literari que reivindicava la llengua valenciana i la cultura al segle XIX, pretenia buscar l’autogovern, perdut des del Decret de Nova Planta, en 1707, propiciant així el valencianisme polític. Sentiment que continuaria amb la II República. En 1931 es creà el Centro de Actuación Valencianista, d’idees apolítiques i no partidistes, que proposà a l’Ajuntament de València commemorar la figura del rei en Jaume fent-li un homenatge de flors al Parterre, acompanyats de la banda de música i la senyera, com encara es fa hui en dia, declarant el dia com a festa regional. D’ací que, ajuntaments com el nostre, es feren ressò de la notícia i s’uniren a aquest homenatge al Conqueridor utilitzant la mateixa bandera que havia adquirit recentment el consistori.
PODCAST
Bibliografia consultada:
Rafael Narbona: “El nueve de octubre. Reseña histórica de una fiesta valenciana: Siglos XIV.XX, Revista d’Història Medieval, 5, 1994, pp. 231-290.
Josep Queralt, Vivencias y recuerdos, Quart de les Valls, Ajuntament de Quart, 1997.
