9 d’octubre «ERPV – PROU RENÚNCIES: PAÍS VALENCIÀ, LLIURE i SOBIRÀ!»

0
509

Adela Alba – Presidenta d’ERPV Camp de Morvedre i Plana Baixa

No sabria dir si és un defecte o una virtut parar l’orella al que diu la gent a la cua del supermercat, al torn del metge o esperant a l’andana un tren que fa tard. Sents, escoltes, participes… perquè la temàtica va de situacions laborals, sanitat, educació, etc. Siga com siga, sempre arribe a la mateixa conclusió: A qui no li agrada un treball digne i ben remunerat? un bon seguiment d’una malaltia? no sentir-se sol en moments de necessitat econòmica? Qui no ha dubtat si podrà pagar uns estudis als fills? Si tindrà dret a una jubilació suficient per matindre’s o haurà de treballar tota la seua vida?

I em preguntareu, quina és la solució, les solucions, a tot açò?

Parlem-ne, de les solucions! Ara bé, siga la que siga la que cadascú propose, vindrà condicionada per la falta de sobirania que patim nosaltres, els valencians. En altres paraules, el País Valencià té dret per decidir com a poble sobre els seus recursos, és a dir, volem la nostra caixa pública valenciana per a decidir lliurement en què invertim els nostres diners, els nostres. Això, de fet, passa al País Basc o Navarra. La solució, les solucions, seran més efectives a partir del moment en què podrem construir com a poble un sistema econòmic i social que ens garantisca millors serveis sanitaris, polítiques socials solidàries, d’habitatges, millors infraestructures i una economia més sòlida que afavorisca la creació de llocs de treball digne.

No podem continuar alimentant un pretès sistema de solidaritat en què els nostres impostos els gestionen a Madrid i els reparteixen sense atendre les necessitats dels valencians mateixos. Les xifres són oficials, de l’Estat, i paguem com a rics, mentre amb penes i treballs vivim amb les restes que ens “deixen”. Sí, el País Valencià està cada volta més empobrit, té més falta de professionals de la sanitat i educació, es mor el nostre camp i el comerç local i familiar o es creen llocs de treball de condicions abusives i amb sous que no mantenen una família. I amb les molles que ens arriben del pa que aportem no ens reeixirem. I per acabar, una dita: “redistribuïm la riquesa de cadascú segons les seues capacitats, a cadascú segons les seues necessitats”.

Per combatre aquesta injustícia, aquest greuge, per un canvi real en la societat valenciana, aquest 9 d’Octubre baixem al carrer per pegar-li la volta i guanyar el futur: PROU RENÚNCIES, VOLEM UN PAÍS VALENCIÀ LLIURE I SOBIRÀ.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here