Quart de les Valls subministra llenya al castell de Sagunt – any 1823

0
340

Carme Rosario Torrejón /Doctora en Historia de l’Art

Plànol de Sagunt i les seues immediacions. [Ar.G-T.3-C.2-244 bis]. http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.es_ES

En 1823 el castell de Sagunt es fa acopi d’una càrrega de fustes que havien sigut enviades des de Quart de les Valls. Serien per a fer reformes en el castell? És difícil de saber. Quan les tropes hi eren ací havien de tenir tot el necessari també per al seu manteniment: vivers, llenya per fer foc, aigua, etc. Si bé, els historiadors s’afanen en estudiar la fortalesa des del seu propi medi espacial, de vegades ens oblidem la important ajuda que els pobles i territori del voltant suposava per a abastir una de les edificacions més importants que tenia la comarca i que servia per a la defensa de tot el territori circumdant. Els mapes de l’època són la prova de la rellevància dels camins i les viles que envolten Sagunt. Aquest paper és el que va jugar també el poble de Quart de les Valls, on en un ple de l’Ajuntament, celebrat el 29 d’abril de 1823, en Jaime Queralt, primer regidor, Ignacio Llusar, segon regidor, i Peregrín Navarro, diputat, debatien si es dispensava enviar una comanda de llenya per al castell de Sagunt per mandat del ministre de la Real Hisenda. La llenya eixiria dels camps de Quart, concretament de dos trossos de garrofers: “el uno que existe en el cerco de la Fuente y el otro à la entrada del Barranco del Codoval”, ja que aquestes terres no tenien propietari. La deliberació, finalment, es va aprovar i la fusta d’aquestes garroferes va ser subministrada al castell de Sagunt segons ens diu el Llibre d’acords municipals de 1813-1829.

Amb la fi de la Guerra de la Independència i del Trienni liberal de 1820-1823 les tropes realistes que rebutjaven la Constitució i pretenien tornar a l’absolutisme s’endinsaren dins d’un clima de crispació a tota la comarca contra els insurrectes que no volien tornar a l’absolutisme monàrquic. Durant aquest temps, els ajuntaments degueren tornar sota les directrius de març de 1820 i es van fer recapte dels subministraments dels productes dels pobles del voltant. Es demanava també als més poderosos de les viles que destinaren diners o espècies per al seu manteniment. Apuntem la possibilitat que el subministrament de fusta per al castell anés en aquesta direcció.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here