Hui dimarts, clarejava un matí tranquil i assolejat amb un termòmetre el qual, el seu mercuri assenyalava que estava calentet.
Tot el que embolicava al matí era un ambient perfecte per a la jornada de tots els dimarts a Faura, el seu mercat ambulant.
No sóc habitual en el mercat ambulant. Caminava pel carrer major, venia de la papereria. De sobte, veig vindre, d’enfront, a una dona, d’uns 80 anys, com a nerviosa, omple d’ansietat. Eren sobre les 12 hores del migdia. No entenia les presses que portava, temps tenia de tornar al mercat, si li faltava alguna cosa oblidada.
Ràpidament vaig sentir que alguna cosa havia ocorregut. Com s’acostava vaig vore que els seus ulls estaven exageradament oberts. Vaig notar que em volia parlar. Em vaig avançar. Què et passa Balbina? -Enrique, m’han robat. Una dona m’ha preguntat pel codi postal de Faura i després m’ha demanat aigua per a prendre’s una pastilla. Quan m’he adonat la tenia en la cuina, i ahí m’ha robat.
Llavors, què t’ha robat? –diners. He anat a Bankia a traure diners, l’oficina estava plena de gent. Com saps, hui és el mercat. En el mostrador, l’empleada de l’oficina, m’ha donat els diners amb bitllets. Els que esperen, tots saben que et portes diners.
De Bankia, directament, m’he anat a la meua casa i, quan estava obrint la porta, és quan la dona m’ha preguntat i m’ha demanat l’aigua. Sembla ser que m’ha seguit des de Bankia.
Quan m’ha robat ha eixit corrent de la meua casa. He preguntat en el carrer i m’han dit que sí, que han vist a una dona eixir i, un cotxe, l’estava esperant.
Estem indefensos davant aquestes situacions. La gent gran és la més vulnerable. Els mercats ambulants són un camp ideal, dels hàbils, per a les estratègies del pillatge i del robatori. Sabem que en qualsevol oficina pot ocórrer però, l’oficina de Bankia, està dins del mercat ambulant i té molt flux de personal. Ací és quan s’inicia tot el procés. El tumult de gent és ideal per a la confusió.
S’ha comunicat, del robatori, a la Policia Local i a la Guàrdia Civil. Pot ser que siga un més dels robatoris, i robatoris, que es produeixen diàriament. No passa res.
El més important no ha sigut la quantitat de diners, en aquest cas ha sigut molt. El més important és el sentit de culpa, risc de crisi nerviosa, impotència,… tot açò, i més, els pot ocórrer a aquestes persones, amb molts anys i febles.
Informeu als vostres majors que, a un estrany, no es pot donar ni aigua per a prendre una medicina. Si li la dónes, pots caure malalt tu.
