Carme Rosario Torrejón /Doctora en Historia de l’Art
Tot i que la font de Quart és un brollador natural que segurament té milers d’anys, l’edificació que l’envolta i alhora la protegeix és una construcció que té el seu origen a partir de l’edat mitjana. Ens referim als murs que tanquen aquest parc.
En època antiga i inclús musulmana l’espai que ocupa el brollador era un espai a l’aire lliure des d’on eixia l’aigua subterrània. No tenia ni tan sols els pins i arbres que poblen hui en dia l’entorn i que són una obra antròpica, és a dir, que han estat col·locats per la mà humana.
Des que a la baixa edat mitjana (època foral) es començaren a dur a terme les obres per fer els partidors, construir murs de sèquies i edificació dels molins, també es plantejaren les reformes de la mateixa Font, fruit segur d’un control per part del senyor del lloc de Quart per tal d’administrar l’aigua de manera racional. En aquest sentit, hem d’assenyalar la concòrdia que es va signar entre els senyors territorials de la Vall de Segó, presentada al lloctinent del rei, per a ser aprovada pels Jurats de Morvedre en 1434 on, a causa dels fraus que es cometien per captar l’aigua provinent de la Font, es demanava que es tancaren els partidors per tal de distribuir aquesta de forma equitativa (Cueco, p. 31). Al mateix temps, se sol·licita que algunes de les sèquies jussanes i sobiranes es cercaren amb paret. Segons la dita concòrdia es deia: se construya una pared en torno a los manantiales para que no puedan entrar bestias ni ganados, temiendo además la embestida de los barrancos en sus avenidas. I: siendo las obras comunes, serán pagadas a proporción del agua disfrutada por cada lugar o acequia; y así se haga con los demás gastos que originen (Cueco, p. 34). Per tant, veiem que el fet de protegir tots els llocs per on anaven els cursos d’aigua es contempla des del segle XV. No sabem com podria haver sigut la paret que es va fer en temps foral, però és molt probable que fos semblant en forma i materials a les que es van fer durant el segle XVIII.
El tema de la propietat de la Font va ser ben controvertit. En època foral, els pobles de les Valls depenien dels Jurats de Morvedre, per tant, la Font també depenia econòmicament d’aquests. Ara bé, Quart no era una vila de reialenc, sinó del comte d’Almenara, que era a la vegada baró de Quart. El baró era qui tenia jurisdicció de tot allò que es referia a Quart, i per això, quan en el segle XVIII, la direcció de la Font estava en mans del representant de Benifairó, el qual volia fer una sèrie d’obres al recinte, l’alcalde de Quart es va negar, al·ludint a aquells antics privilegis que hi havia en temps medievals, on el baró de la localitat era el que deia què, com i quan s’havia de reformar a la font, les sèquies, els molins i tots aquells edificis públics que depenien de la seua jurisdicció. Açò va ser causa de certs problemes en aquesta centúria del set-cents tot i que s’havien suprimit els senyorius.
Pel que fa a les obres que es van dur a terme al segle XVIII, segons Cueco, en 1751 es va reconstruir un sostre que havia caigut de la paret que circumdava la Font (Cueco, p. 76). A més a més, en 1773 s’insta a l’Ajuntament de Quart per fabricar unes parets que tanquen el recinte de la Font (Llibre d’Acords Municipals 250.2-250.4, f. 84 v). Sembla que les anteriors estarien molt deteriorades o finalment no es van fer. Tot i això, el nou mur no es va realitzar de forma homogènia. Aquest es va construir en parts, ja que en 1789 es diu que s’havia d’acabar la cerca de la font i que s’havia de tancar amb porta de pany i clau (Cueco, p. 103), per tant, això indica que encara no s’havien finalitzat les obres iniciades en 1751.
Segons les directrius de 1789 el mur s’havia d’alçar a catorze pams del sòl. En certes parts d’aquest ens diu: conserva elevación de quatro palmos, ya de seis, ya de ocho y en toda la paret existente consta de quatrocientas varas y para completar el cerco faltan veintidós varas donde no hay paret que se conserve (Cueco, p. 103). Com a resultat, després de veure algunes de les parets restants de la Font (que encara són visibles a sobre les actuals) es pot dir que presenten mides variables, però a la vegada estan fetes de manera semblant: de maçoneria amb pedres irregulars del terreny. En la foto que veiem a dalt, i que correspon al mur nord de Font, es veuen grans irregularitats, donat que fa de mur de contenció del barranc que hi discorre per darrere d’aquesta. Aquest mur fa d’alçada 1,20 m.
En canvi, la paret que es troba al sud fa al voltant d’uns 95 cm i 75 cm d’alçada. En aquest sentit no és un mur recte sinó que té una degradació en pendent d’oest a est. Açò és degut al desnivell del terra. Al mateix temps, el gruix d’aquests murs està entorn dels 57 i 47 cm.
Hem de pensar que aquestes irregularitats en les mesures es deuen també a les diferents intervencions i remodelacions que, com diem, es van donar lloc entre diferents segles. Per tant, si sumem aquestes reformes (que encara es poden apreciar en les parets interiors del recinte de la Font, així com en la paret que dóna al barranc posterior d’aquesta) juntament amb els treballs de condicionament més moderns, on es poden veure uns murs llisos que se superposen als anteriors, contemplem així la història del recinte de la Font com un compendi d’èpoques i persones que vetllaven per reguardar aquest paratge natural per a anys futurs, ja que un bé tan preuat com l’aigua no era una qüestió poc important, ni per a la vida dels antics ni per la nostra.
Article publicat Ajuntament de Quart de les Valls – Desembre 2021
