S’està corrent el Giro a Itàlia, el qual ha sigut una excusa perfecta per a acostar-me al país transalpí, mai havia estat.
Gens més baixar de l’avió, em vaig anar amb direcció a les muntanyes alpines, els ciclistes feien l’etapa on es pujava el Port del Mortirolo, mític port del Giro d’Itàlia.
Sabem que vages on vages, et trobaràs amb un veí de Faura, però la meua sorpresa va ser majúscula. Arribe a l’últim avituallament de l’etapa, abans d’iniciar-se la pujada del Mortirolo i com la previsió de l’arribada del pelotó deia que faltaven sobre els 45 minuts, vaig pensar que em sobrava temps per a prendre un suc en el bar de l’Avinguda. Molts aficionats en la porta havien, no sabia el perquè. Entre en el bar i havien cinc ciclistes acabant el seu avituallament. Els portaven tant temps al pelotó que es van permetre el luxe d’alimentar-se en el bar. Agafe una servilleta i m’acoste a ells perquè em signen en ella i així tenir un record. Ja al costat d’ells, els mire d’a prop, cinc ciclistes de Faura escapats en solitari.
Els va donar temps d’esmorzar. De taula, estovalles i forqueta van gaudir, res de barrites, un bon entrepà de truita amb allioli, olives, fruita variada de postres i un tallaet. Per a beure aigua i Coca-cola, posiblement, alguna cervesseta tambè. Se’ls veia bé de color. Penseu que van agafar pájara en la pujada al Mortirolo?.
Ah! em van signar en la servilleta.
