Amb una vesprada esplendorosa de sol, el qual feia pujar la temperatura ambiental a molts graus, el carrer de Pilota de Faura, es preparava per a acollir la 44 final del Campionat Autonòmic de Galotxa, trofeu El Corte Inglés.
Les càmeres de televisió del canal autonòmic à punt, estaven presents per a donar testimoniatge del grandiós joc de les nostres terres. El carrer de pilota, com se sol dir, de gom a gom, com en les millors vesprades d’una partida.
Per a iniciar la vesprada de pilota, els juvenils de Mobles Guillen Faura, guanyen la final amb molta folgança a el Lanzadera Montserrat, per una clara diferència de 50-25. Amb aquesta victòria, la vesprada començava com es desitjava.
Juanba Camarelles, president del Faura, dies arrere, em va comentar que li agradava molt el jugador del Marquesat, Salva i que seria molt difícil la final. Jo no pensava que era per a tant, però sí, així ha sigut.
S’inicia la partida fent el bot Marquesat i guanyant el primer joc amb autoritat. Inicia el Faura el bot, pensàvem que Martí posaria el resultat en el seu lloc, però no, Salva era un cicló de força. Es col·loquen 0-10 en el marcador.
El Faura continuava intentant-ho, joc rere joc, però els punts sempre queien per a l’equip del Marquesat. Els de Faura van canviar diverses vegades de tàctica, movent els jugadors de lloc, però res donava resultat davant el poder del Marquesat, sobretot, de Salva.
En vista que els locals no aconseguien guanyar un joc, els nervis van començar a florir i, el resultat, cada vegada més difícil d’assimilar, per jugadors i aficionats. Arribant a assenyalar el resultat 0-65, la final era arribar a 70. Quan s’esperava que el marcador del Faura acabaria en zero, al bot aconsegueixen el joc de l’honor, com se sol dir i, al següent joc, el Marquesat es proclama vencedor de la final per 5-70.
Justa victòria de l’equip visitant, on sempre es va mostrar superior als locals. No sé si el motiu de jugar a casa ha pogut influir o no, per la pressió davant els seus aficionats. El que sí que tinc clar és que, si tornen a jugar vint partides seguides, l’equip de Faura, en les vint, el resultat final de cada partida seria ajustat.
Per a guanyar una final, primer cal arribar, i l’equip de Faura l’ha aconseguit. Cal estar molt contents i orgullosos del treball realitzat. La final és una partida, es pot estar bé o malament, hui ens ha tocat estar malament. No passa res, alçar-se i continuar treballant, segur que s’aconseguirà la victòria final.
Enhorabona a Juanba Camarelles, president; jugadors i a tots els que esteu pendent que la pilota continue botant a Faura.
A continuació poden veure un xicotet vídeo de la partida.
