 |
Si escolteu els comentaris d’Enric Amer, sabreu moltes coses més i interessants de la Ruda de Mallà. |
 |
 |
En el segle XIX, el botànic francés Difurei, va descobrir una planta, segur que estava ací tota la vida però, inèdita en el registre general de plantes. Com a nom tècnic li va posar “Telictrum Maritinum” i, els botànics valencians, amb diverses consultes pels usuaris de les marjals, la van denominar “Ruda de Mallà”
Va ser trobada des del Pla de Cabanes fins a l’Albufera de València. És una planta única a tot el món.
La Consellería de Medi Ambient, fa uns 30 anys, es van posar a treballar a realitzar un registre botànic i, sobretot, de plantes rares. Entre les quals estava la Ruda de Mallà.
La Ruda de Mallà, només es va trobar en tres llocs: en el Pla de Cabanes, prop de 20.000 plantes; en l’Albufera de València, sobre les 800 i en la Marjal d’Almenara, 130 plantes, quasi totes, a la Llosa.
L’any 2001, dos botànics Carles Fabregat i Patricia Pérez, es van posar en contacte amb membres de Acció Ecologista Agro, per a tractar de recuperar la planta.
Es van posar a treballar en la cura de la Ruda de Mallà i, després de 15 anys, amb la col·laboració de totes les parts que intervenen en la marjal, com els Ajuntaments, propietaris, caçadors, pastors, visitants,… s’ha passat de les 130 a les més de 3.000 plantes que existeixen actualment.
Amb el canvi climàtic, que s’està generant, és possible que prompte es duplique la quantitat. Amb l’augment de temperatura, la planta, està realitzant dues floracions a l’any quan, abans, només era una.
Com he dit abans, la col·laboració de totes les parts, en la recuperació de la planta, està sent molt bona però, no puc finalitzar aquest article sense nomenar un xicotet punt negre, que té lloc, en la Closa de Benavites. Com es pot apreciar a la foto, just darrere d’on estan les plantes, quantitat de pots de refrescs amb un altre tipus de fem. La naturalesa, de moment, encara no és capaç de generar aquest tipus de fem. Per favor, la mà de l’home ho ha d’evitar. Una mà, no tirant i, ara, l’altra mà arreplegant.
Si escolteu els comentaris d’Enric Amer, sabreu moltes coses més i interessants de la Ruda de Mallà.
Gràcies
