- L’educació és un dels pilars fonamentals per a mantenir viva una llengua
La Academia Valenciana de la Llengua defineix la llengua com «un sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació». No obstant, per a alguns lingüistes, la comunicació en certs idiomes està en perill i apunten a que nou de cada deu llengües al voltant del món estan amenaçades i poden arribar a desaparèixer. El valencià és una d’aquestes llengües minoritàries en perill d’extinció.
La societat actual proporciona molts mitjans per a aprendre llengües com ara acadèmies, cursos, materials audiovisuals o comercials, però a poc a poc va sorgint la consciència que aquest aprenentatge de llengües s’ha de dur a terme durant l’ensenyament. És a dir, mitjançant el sistema educatiu. L’informe CAT de Plataforma per la Llengua apunta que a València menys del 15 % dels habitants parlen habitualment el valencià i dins de l’àmbit educatiu, el valencià suposa un 40,9 % en l’escola pública i només un 7 % en l’escola concertada o privada, segons dades del Ministeri d’Educació Cultura i Esport.
M. Carme Díaz, membre de Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló i membre de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, subratlla que hi ha molts factors que ajuden a incrementar el percentatge d’aprenentatge en valencià, però afirma que la cultura i l’educació són determinants. «Una manera de matar la llengua és apostar perquè no hi haja la cultura suficient i la suficient exposició de la llengua a l’escola», afirma Díaz.
Recentment organitzacions estudiantils i civils com Plataforma per la Llengua, Acontracorrent o Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), han publicat un manifest en el qual demanen a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport la paralització del PEPLI. Aquest és un projecte lingüístic que regula el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i en el que cada centre articula i concreta l’aplicació del programa d’acord amb les característiques de la institució educatiu i de l’alumnat.
Arran aquest projecte definit en l’Article 13 de la Llei 4/2018, alguns centres castellanoparlants han disminuït l’ensenyament en valencià, acollits per l’article 8 de la llei 4/2018, i han modificat els percentatges. Així, doncs associacions com BEA consideren que s’està posant en perill l’esforç realitzat durant molt de temps per aconseguir una normalització lingüística i demanen una nova llei de plurilingüisme que potencie el valencià. Sobre açò, Escola Valenciana està a favor de que el valencià supose dins de l’aprenentatge més d’un 50 %, ja que segons alega Díaz «per a molts alumnes és l’únic recurs que tenen — ressalta la representant — si aprens fonemes en valencià, l’aprenentatge de l’anglès i d’altres llengües és més fàcil i viceversa, ja que les llengües ajuden, no resten».
Jaume Gavilà Torres, representant de l’organització BEA, considera que la llengua té un paper molt rellevant en la cultura i en la nostra forma de veure el món, «eliminar el valencià del món acadèmic implicaria també, desgraciadament, desprendre’s d’una part de la nostra cultura», fa saber el representant. «És la mostra més clara de la identitat d’un poble, la manifestació cultural més visible i més rica», afegeix Torres. A més, remarca: «Es produiria una diglòssia encara més profunda si la llengua no es parlara en els àmbits educatius, ja que estaríem perdent un dels espais públics».
Maria Carme Junyent Figueras, lingüista catalana i professora de lingüística a la Facultat de Filologia considera que cada llengua és una forma única de coneixement. «No usar el valencià implica furtar al món aquesta forma de coneixement, això vol dir furtar-li una manera alternativa d’explicar la realitat», explica Junyent. D’altra banda, Díaz opina que l’aprenentatge és motivacional i afectiu. «Si tens un bon mestre pots aprendre qualsevol llengua, si eixa part l’escola no la motiva, l’alumne no té cap predisposició», manifesta.
Sobre el paper dels estudiants dins de la lluita per la seua llengua, Junyent diu: «Haurien de tenir prou consciència per reclamar els seus drets lingüístics, això no treu, però, que els professors han d’exercir la seva feina amb responsabilitat i això implica ser conseqüents amb la llengua de docència escollida». I de l’ús de la llengua, ja ho he deia Joan Fuster, «la llengua no ens la regalarà ningú, l’haurem de guanyar dia a dia».
