Quart de les Valls va recordar, el passat 19 de setembre, a Juan Antonio Pérez Alfonso, un dels 20.000 exiliats republicans que van arribar a Mèxic en finalitzar la guerra d’Espanya
Aprofitant l’estada dels seus familiars en les festes majors de la localitat, l’Ajuntament de Quart de les Valls i l’Associació memorialista «El Molí», van rebre al saló de plens al seu fill Miguel Pérez Arias, acompanyat de la seua dona María Elena Gallegos Salcedo. Totes dues entitats els van obsequiar amb unes plaques en forma de llibre en les quals apareixen imatges de Juan Antonio i de la seua localitat natal, Quart de les Valls. Aquestes imatges anaven acompanyades d’un poema en memòria dels exiliats i una dedicatòria de part del municipi cap a aquesta figura desconeguda per la seua trajectòria en la localitat. Entre el públic assistent també es trobaven nebots de Quart.
En l’acte també va estar convidat el professor de la Universitat de València i investigador José Ignacio Cruz Orozco, qui va conéixer personalment a Juan Antonio durant el seu treball de recerca a Mèxic i el fruit del qual va ser l’edició del llibre «La Casa Regional Valenciana a Mèxic» en 2007, acompanyada d’una exposició en la qual va ser també el comissari.
TRAJECTÒRIA DE JUAN ANTONIO
La trajectòria de Juan Antonio va començar als seus 20 anys en ser cridat a incorporar-se a l’exèrcit republicà l’any 1936 per a defensar al govern de la República. De valors republicans i comunistes, va participar entre altres, en la famosa batalla de l’Ebre, on va ser ferit perdent un ull per un tir. Amb la caiguda de Catalunya va passar la frontera francesa i va ser internat en el camp de refugiats de Sant Cyprien, en el sud de França. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial i amb la invasió de l’Alemanya Nazi de França, poc abans d’arribar els alemanys a la ciutat francesa de Bordeus, va poder embarcar en un dels últims vaixells d’exiliats republicans rumb a Mèxic.
Durant la seua estada al país americà, juntament amb més exiliats valencians, van fundar la Casa Regional Valenciana l’octubre de 1942, al carrer París 13, a Mèxic DF. Juan Antonio va tindre una involucració notable durant tots els anys en què va estar operativa aquesta entitat i va arribar a obtindre els càrrecs de secretari i de president en una de les renovacions de les juntes.
La Casa Regional Valenciana va ser l’espai de trobada per antonomàsia dels exiliats valencians, alacantins i castellonencs en terres mexicanes. Poc temps després va comptar amb els seus propis salons, que van servir fonamentals per a dur a terme activitats lúdiques i recreatives com: representacions teatrals, menjars, balls, actes de germanor i multitud de trobades informals. A manera dels casinos republicans que jalonaven els pobles i les ciutats de la seua terra natal abans del triomf del franquisme.
