UN RETAULE DEDICAT A LA MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA PER A L’ESGLÉSIA DE MORVEDRE (1441)

0
317

Carme Rosario Torrejón /Doctora en Història de l’Art

Introducció

La centúria del tres-cents va ser un període especialment dur per al Morvedre medieval: les crisis agràries, unides a la pesta negra de 1348i la destrucció de cases i convents a conseqüència de la guerra contra Castella van deixar una vila arruïnada i a la vegada paralitzada artísticament. En conseqüència, durant el segle XV es van fer una sèrie de reformes que posaren les seues mires en restituir els edificis arruïnats i continuar aquells que s’havien quedat paralitzats. Un d’aquests va ser el convent de Sant Francesc. Situat al nord de la vila i a fora de les muralles, aquest cenobi vadecidir enfortir els seus mursa més de concloure aquells espais que no s’havien acabat de fer, com per exemple els dormitoris dels religiosos.[1] També van continuar les obres de Santa Maria i es van edificar palaus senyorials en bona part dels carrers més importants.

Com a vila de reialenc, Morvedre sempre va estar a tall de les reformesque emprenien els reis. Aquests, alimentats pels nous corrents espirituals europeus, i seguint els passos de les corts de França, Anglaterra o del ducat de Borgonya, es van veure influenciats per un art que reforçava el paper de la Mare de Déu. Així, l’església de Morvedre es va dedicar a la Nativitat de Nostra Senyora. Prova d’això eren les escultures que decoraven les portes medievals, on es recalca també el paper de la maternitat de Maria. La figura de la Mare de Déu es converteix en la imatge d’una dona jove, bella, de figura realista i propera al fidel que representa les virtuts teologals enfront dels vicis i pecats del món. Aquest programa artístic, encapçalat per les noves corrents que mostraven escenes de la vida mariana, anava en sintonia amb l’espiritualitat franciscana que s’havia anat gestant des del segle XII i també amb la DevotioModerna, i és en aquesta línia on s’han d’emmarcar les obres que es faran entre el segle XIV i XV.

Escoltar a Carme Rosario en el següent podcast

De fet, les mateixes catedrals i esglésies són una mostra de l’art urbà i expressió de la vida activa i contemplativa de les urbs, que com deia el famós historiador Jacques Le Goff en La Civilización del Occidente Medieval, representen no sols un espai on pregar sinó el lloc on es reunien els gremis.[2]Aquests, junt amb els canonges i nobles de la vila, participaven també d’aquestes influències estètiques plasmant-les en escultures, peces d’orfebreria o retaules. Un d’aquests retaules és el que precisament es va contractar a mitjans del segle XV per a l’església de Morvedre.

El contracte de la dita peça es va fer concretament en 1441, on s’especificava que la imatge titular havia de ser la de la Mare de Déu de l’Esperança. Es va encarregar que fos pintat perNicolau Querol, que en aquell temps era unartista-artesà conegut a València. De les poques notícies que tenim sobre aquest pintor destaquem que elConsell de la ciutat de València li va encarregar que custodiés els entremesos que es feren per a la festa del Corpusi que en 1432 es documentava treballant a la Catedral. D’aquest artista es coneix un retaule dedicat a sant Francesc i santa Caterina pintat a 1435, contractat per misser Joan d’Alpicat.També va fer un estendard per a la coberta de la Creu de Mislata a més de pintar i daurar les claus de les voltes d’aquesta coberta. També va treballar en Benaguasil, la Pobla (no especifica) i Paterna elaborant senyals amb corones i fent el retaule dedicat a la Trinitat per a ser col·locat al portal del mateix nom de València (una de les portes desaparegudes de la muralla).[3]

El 3 d’abril de 1441 Querol contracta l’obra morvedrinaper encàrrecde na Constança, esposa de Pere Viver, veí de la dita vila. Els capítols del contracte van estar signats pel canonge de la Seu de València, mossèn Francesc Daries, que era el procurador de na Constança.

El llibre i després article (que nosaltres hem consultat):Pintores medievales en Valencia, que va ser composat per José SanchísSivera,és la font que ens ha donat a conèixer aquest retaule, que es trobava descrit en un dels llibres de l’Arxiu de la Catedral de València.[4] Aquesta obra era un recull de tots els pintors que és coneixien fins el moment de la València medieval. L’article que hem consultat es va publicar en 1928, després del llibre de 1914, on descrivia la dita peça i la relació del pintor Nicolau Querol amb Morvedre. Els historiadors locals, com per exemple Antonio Chabret, no se’n feren ressò en el seu temps. És possible que, en 1888, quan Chabret va escriure la seua famosa obra Sagunto. Su historia y susmonumentosel retaule ja no es conservés. La seua existència queda palesa en els treballs de contemporanis com Carme Llanes, Amadeo Serra, Matilde Miquel o Juan Vicente García Marsilla, entre altres.[5] El contracte del retaule transcrit per SanchísSivera deia així:

“Capitols fets e fermats entre los honorables mosenFfrancesc Daries Canonge paborde de la Seu de Valencia, com a procurador de la honorable dona na Gostança muller del honorable en Pere Viver, vehí de la vila de Murvedre, e en Nicholau Querol, pintor, sobre un retaule que deu pintar a una capella de la església de la dita vila. Primerament que lo dit en Pere (sic) pintara lo dit retaule ab les istoriesseguents, ço es, que en la taula de en mig sia la istoria de Maria Sperança e en les altres taules los set Goig e en la punta lo crucifixiabSancta Maria e Sent Johan als costats e en lo bancal del dit retaule haia la pietat en mig e sent Miquel al un cap e en tot lalden (sic) haiavergens, e les polseres que sien de adzur, e los cantells e fulles dor fi, e dins les polseres haiaJhsXptus per letresdor fi ab senyals de la dita dona, tants com ni haurà mester. Item, que ell acabara lo dit retaule be e aparellat, daurat dor fi e de bones colors, daçi per tot lo mes de Setembre primer vinent sots pena de deu lliures. Item, que lo dit en Pere Viver (sic), haurà per lo dit retaule quaranta cinchliures reals de Valencia, pagadores en tres terçeseguals, ço es, quinceliures encontinent que los dits capítols seran fermats, e quinceliures quan lo dit retaule serà enguixats, e les restants quinceliures en continent que lo dit retaule serà acabat. Los quals capitols e coses en aquells contengudes los dits mossèn Ffrancesc Daries e en Pere Viver en los dits noms en tant com a cascu de aquells resguarda prometen e sobligen atendre”.[6]

L’obra en qüestió es componia d’una taula central, on estaria pintada la Mare de Déu de l’Esperança; en les taules laterals es representaven els Set Goig de Maria. A l’àtic del retaules’especificava que havia de pintar-se la Crucifixió, amb Maria i sant Joan,i a les polseres i bancal l’escena de la Pietat i sant Miquel. Les polseres, que remataven els costats del retaule, es va decidir que foren d’atzur (blau) i de fulles de pa d’or als cantells decorades amb les lletres JHS (Jesucrist) iels senyals de la Mare de Déu, tants com foren possibles. El contracte també especificava que les pintures s’havien de realitzar amb colors de bona qualitat i que havia d’estar acabat per al mes de setembre d’aqueix mateix any.[7]

En els contractes medievalsd’aquest tipus s’especificaven els terminis de cada quota de pagament. Normalment es realitzava una primera paga en el moment de la realització del contracte, altra a meitat obra i l’última després de la finalització de l’encàrrec. I així va ser: quaranta-cinc lliures es van pagar en tres pagaments. Les primeres quinze es van pagar quan se signaren els capítols, les altres després de fer-se l’estructura en fusta del retaule, enguixar-se i preparar-se per a pintar, i les últimes quan es va acabar.

[1]Les obres de reconstrucció del convent es van iniciar, al menys, des de 1399 a instància del rei Martí l’Humà i continuaren en l’obra dels dormidors en època d’Alfons el Magnànim: Vegeu: Carme Rosario Torrejón, “Els convents del Morvedre medieval. El cas de Sant Francesc”, El Braçal : Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, nº 61-62, 2020.

[2] Jacques Le Goff, La civilización del Occidente medieval, [ ed. Original de 1982 per Flammarion, París], Barcelona, Paidós, 2002, p. 71.

[3]José SanchísSivera, “Pintores medievales en Valencia”,València, Archivo de Arte Valenciano, 1928, p. 54.

[4]José SanchísSivera, “Pintores medievales en Valencia”,València, Archivo de Arte Valenciano, 1928, p. 53-55.

[5] El pintor Nicolau Querol apareixcitat en: Matilde Miquel Juan, Retablos, prestigio y dinero. Talleres y mercado de pintura en la Valencia del gótico internacional, València, Universitat de València, 2008;Carme Llanes Domingo, L’obrador de Pere Nicolau i la segonageneració de pintors del gòtic internacional a València, (tesi doctoral), València, Universitat de València, 2011; Amadeo Serra Desfilis, Matildel Miquel Juan, “La madera del retablo y sus maestros. Talla y soporte en los retablos medievales valencianos”, Archivo de Arte Valenciano, XCI, 2010, pp. 13-38; Juan Vicente García Marsilla, “El precio de la belleza. Mercado y cotización de los retablos pictóricos en la Corona de Aragón (siglos XIV y XV)”, en Claude Denjean (dir.). Sources sérielles et prix au Moyen-Âge.[en línea]. Toulouse: Presses universitaires du Midi, 2009 (generat el 03 d’octubre 2021), pp. 253-290.

[6]José SanchísSivera, “Pintores medievales en Valencia”,València, Archivo de Arte Valenciano, 1928, p. 55.

[7]Ídem.

Anàlisi iconogràfica del retaule de Morvedre a partir dels seus homòlegs conservats

Per a llegir tot l’interessant document d’investigació, punxa la següent fotografia.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here