Arriba un dia i comença a ploure, i molt; segueix plovent, segueix.
Per la superfície, l’aigua es llisca ràpid, molt ràpid. En hores, l’aigua caiguda en les Valls, pot arribar fins a les marjals i, d’allí, a la mar. Bonic recorregut.
La vertadera riquesa, de les nostres aigües, no són les que corren per la superfície, són les que corren pels rius subterranis.
Als 15 dies, de les últimes fortes pluges, ha sigut quan les marjals s’estan inundant. El termòmetre, la inundació del camí del Segador de Quartell. S’està cobrint d’aigua.
Com es pot observar a la foto de portada, la quadrilla de voluntaris estan plens d’experiència, saviesa i altruisme. L’única cosa que els falta és pèl, algun es resisteix al fet que li caiga el pèl però, li ha caigut una altra cosa. Jo, estava de convidat, a mi, m’ha caigut tot. L’abituallament és necessari, el risc d’agafar pájara, és molt alt.
La jove voluntària, que apareix a la foto, no és de les Valls, ni d’Almenara, ni de Sagunt, ni de València, ni d’Espanya, no! és de EEUU. Està un mes de voluntària en el nostre patrimoni natural. Sembla ser, que han de vindre els americans, per a salvar-nos.
Escolteu a Enric Amer, ens il·lustra, de totes les peculiaritats, del recorregut de l’aigua des de l’alt del Palència fins a la mar.
Escolteu el que ens explica Enric Amer
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
