Markina-Xemein és testimoni del casament d’una Faurera

0
763

Ja arribat l’esperat fi del mes d’octubre, huit hores de carretera utilitzem per a arribar fins a Santander, des de Saragossa ens va acompanyar una forta pluja; pernoctem a casa d’un amic de Faura.

L’endemà, divendres 27, la forta pluja havia cessat, però sí que va aparéixer intermitent; eixim de Santander amb destinació al poble del nostre objectiu final, Markina-Xemein (municipi biscaí de la comunitat autònoma del País Basc); les 11’30 hores marcava el rellotge en l’arribada, continuant els núvols fent carasses amb algunes gotes de pluja incloses. La temperatura ambient ens va fer preguntar per una botiga de roba, sort la nostra, ens van indicar Casa Pepa, botiga des de l’any 1876, segueix sense canvis. Vam conéixer a Lucía, 5a generació de Casa Pepa.

De Casa Pepa ens acostem al lloc cim del viatge, Ajuntament de Markina-Xemein. A les 12’30 hores, es realitzava una cerimònia civil molt especial, Noelia, faurera i valenciana, contreia matrimoni amb Íñigo, biscaí de Bilbao. En finalitzar la cerimònia va ser present la clàssica traca del nostre terreny, la qual va fer que tots els veïns parlaren de la boda, no és costum en ells. Iratxe Lassa, alcaldessa, estava al corrent dels focs artificials. En el bar BABBEL comencem amb les clàssiques tapes biscaïnes, en el qual treballen Dana, xica cubana i simpàtica i Antton, a més d’agradable, també parla un poc de català.

Ja a la vesprada, podrien ser les 18 hores, amb la càmera de fotos a les meues mans vaig començar a caminar pels carrers del casc medieval de Markina-Xemein, totes elles sense pràcticament circulació de vehicles. Dir que el camí de Santiago, també passa pels seus carrers. Destacar que el xicotet comerç continua present. Com no podia ser d’una altra manera, vaig estar en el frontó, la Universitat de la Pilota que ve de l’any 1798, amb una longitud de 54,2m i una amplària de 11m. Vaig tindre conversa amb un aficionat major, on la seua neta jugarà, pròximament, el campionat del món a Mèxic. Una vegada arribada la nit del divendres, inicia el tradicional costum de tots els caps de setmana, el tapeo en tots els bars, 2€ tapa i beguda, encara que algun bar ens el va arreglar millor. Tot el grup ens vam anar a gaudir dels diferents gustos preparats per al paladar. Vam estar en diversos bars, recordant especialment a Toñi del bar Mugarri. Després, tots a dormir.

L’endemà, dissabte 28, dia cim. Celebració de la boda i festa amb roba de passarel·la de lona roja, tot en un dels molts caserius existents. Però tot començava a les 15 hores. Fins a aquesta hora, a les 10, vaig visitar el bar BABBEL per a un copiós desdejuni biscaí. D’allí, vaig visitar Casa Pepa, vaig entrevistar a Lucía; també la seua neboda jugarà el campionat del món de pilota a Mèxic. De Casa Pepa, em vaig anar amb destinació a l’ermita de San Miguel, edifici barroc del segle XVIII. Millor vegen les impressionants imatges de l’interior de l’ermita en el vídeo que s’acompanya en l’article, San Miguel es veu tranquil malgrat el que li envolta, així com escoltar els detalls de l’ermità. Vaig menjar en el bar Mugarri i, amb la corbata a la mà, a la boda. D’aquest esdeveniment, ja parlaré en un altre moment. Solament puc dir que vaig ser dels primers que van abandonar el caseriu, el sopar el vaig aguantar bé; amb la festa plena de música, aigua de foc i altres coses més, la pájara la tenia present i vaig fugir.

Comença el diumenge 29, no diré que estava fresc, tanta carretera m’havia ressentit el cos, però sí que estava fresquet per fer una retirada a temps de la nit passada. Em vaig anar al bar BABBEL, per a fer el meu últim avituallament en aquest local. Em sentia bé allí, però era a prop el meu comiat de Markina-Xemein. Portava la meua càmera, havia de fer més fotos, volia apurar les meues últimes hores per a plasmar les boniques vistes i racons especials del poble. Al migdia, amb un cel gris però sense pluja, vaig agafar el meu cotxe i, lentament, com si em resistira, vaig passar per davant de la Universitat de la Pilota, fins a eixir i acomiadar-me, definitivament, de Markina-Xemein. Em vaig deixar moltes coses per veure, moltes, però em vaig anar amb molt bon sabor de boca.

Per la decisió de la faurera de contraure matrimoni en un poble biscaí, tan llunyà de les nostres estances, ha fet possible que coneguera a un poble i, sobretot, a unes persones excepcionals. Bé, sempre hi ha algú que trenca el pitxer, però deixem-lo córrer.

Cuidevos.

Enllaç directe a MARKINA-XEMEIN

A continuació poden veure un vídeo amb imatges (fotos-vídeo) de Markina-Xemein, així com les entrevistes a Lucía i a l’ermità.

 

 

Deixar una resposta:

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí