Hui, divendres Sant. Hui, s’ha anat Francisco Cosme “Tari”, veí de Faura, de 93 anys.
Francisco Cosme, va ser cinquè del meu pare, amic del meu pare i el meu comptador d’anècdotes de la seua joventut amb el meu pare i resta d’amics.
Tota una vida lluitant per la seua família i, arribar a la seua jubilació. Arribada la jubilació, li esperava un altre sacrifici més, dedicar-li tot el seu temps, cures i dedicació a Dolores, la seua esposa, malalta i invàlida.
El dia 8 de febrer, del present any, vaig estar amb ell. Li vaig dir que pròximament m’explicaria la seua vida, la seua llarga història de 93 anys. -Quan vuigues, em va dir.
Vaig agafar el mòbil i li vaig dir; “Paco, vaig a fer-te una foto!, em va respondre, -ja me la faràs quan parlem de la meu història. Jo em vaig resistir i li vaig dir; vaig a fotografiar-te ara, quan ens tornem a veure, et tornaré a fotografiar i, així, vorem si hi ha canvis. Li vaig fer la foto.
Al poc de temps, concretament uns 30 dies, li apareix una mala malaltia. No l’ha pogut superar, amb la seua edat, les complicacions han pogut amb ell.
La foto, que apareix en aquestes quatre línies que escric, és la que li vaig fer el 8 de febrer. Podia esperar que li apareguera algun canvi en el seu rostre, com li vaig dir; el que no podia imaginar que, el canvi, fora amb un desenllaç tan tràgic.
Paco, tu no vas arribar a vore la foto, la publique per a que, on estigues, la pugues vore i, que la teua gent, més volguda, puga vore tal com eres, un mes, abans d’anar-te.
Una abraçada Paco.
Un bon home que ha pasat moltes vespraes en mon pare. Descanse en pau.
Un bon home.Descanse en pau.